Passegem per la Baronia d’Escornalbou

La Baronia d’Escornalbou és un antic territori lligat a l’arquebisbe de Tarragona i al Castell Monestir d’Escornalbou. Aquest cenobi, fundat al segle XII, donà nom al territori format per vil·les creades al seu voltant, les quals van constribuir a la repoblació de la zona  després de la reconquesta. La Baronia d’Escornalbou es troba situada a l’interior de la comarca del Baix Camp, en un punt privilegiat entre el mar i la muntanya. El seu paisatge natural envolta 7 pobles connectats per tranquil·les i sinuoses carreteres que ofereixen boniques vistes de l’entorn.

claustre

Amb aquesta ruta coneixerem 3 d’aquestes viles: Riudecanyes, Duesaigües i l’Argentera. La primera d’aquestes va ser la capital de la Baronia medieval. Encara avui dia és la població més gran d’aquest antic territori. Riudecanyes té una població aproximada de 1.140 habitants. Aquesta població, com la resta, està abocada principalment a l’agricultura, especialment al conreu de fruiters típics de la zona com l’olivera i el garrofer, entre altres conreus variats. El caràcter rural del territori ens permet gaudir d’un entorn autèntic, propi i orgullós de la seva identitat.

riudecanyes

Riudecanyes té diversos punts dignes de conèixer: els seus carrers estrets i costeruts ens endinsen a un nucli antic agradable, silenciós i esquitxat d’antics portals, torretes de flors, nens jugant a pilota i plaques de carrers amb noms de la setmana! Aquesta curiosa nomenclatura prové de les antigues festes dels barris celebrades per Corpus, ja des de l’època medieval. Cada barri organitzava festes un dia diferent de la setmana i així es així van romandre els noms del dia de la setmana, excepte el dijous! dia de Corpus, en què tots els barris celebraven la festa.

riudecanyes

Pujant pel carrer del Dilluns enfilem cap al centre on trobem la plaça de la vila i la bonica església de Sant Mateu, datada del segle XVI i dedicada al patró del poble. L’interior del temple conserva rics esgrafiats a les parets i a la volta, que fan d’aquest espai un lloc que convida al recolliment. Pugem al campanar per donar-li una mica d’emoció a la visita i, graó rera graó, escodrinyant raconades i passadissos entre murs, arribem a dalt. Les campanes ens esperen per contemplar amb elles les vistes a les muntanyes, al poble i a la presa del pantà.

riudecanyes

Un cop baixem, ens apropem a peu a l’embassament, situat a pocs minuts de la plaça. “El Pantano” és dels més antics de Catalunya: construït entre 1907 i 1919 va ser la solució als problemes de sequera que patia la ciutat de Reus. Actualment el pantà proveeix d’aigua la comunitat de regants de la comarca. Aquest encisador espai ofereix diversitat d’activitats per gaudir de la natura i la tranquilitat: passejades entorn l’embassament, pesca esportiva, i de forma força recent, activitats nàutiques. Un cop hem conegut la seva història i curiositats tornem a agafar el cotxe.Baronia

 

Ens dirigim al veí poble de Duesaigües: només el trajecte d’uns 15 minuts ens ofereix una experiència gratificant: la carretera voreja les aigües blaves del pantà entre vegetació i els reflexos del cel. Abans d’arribar al poble ens trobem amb una obra monumental: el viaducte dels Masos, viaducte de ferrocarril construït a finals del segle XIX amb la línia Barcelona-Madrid. Construït amb pedra vermella, consta d’un passador que permet recòrrer a peu la galeria d’arcs que sostenen la via. Alçar la mirada des del passador cap als arcs ens permet veure les impressionants dimensions de l’obra i les cicatrius de la guerra civil. Duesaigües és una tranquila població que deu part de les seves millores urbanístiques a l’obra d’Eduard Toda, diplomàtic reusenc, amant de la història, l’arqueologia i el patrimoni, autor de la restauració del Monestir de Poblet i d’Escornalbou. Toda va contribuir a la modernització de diversos pobles de la Baronia. En el que més va influir, l’Argentera.

duesaigües

Tornem a agafar el cotxe i ens dirigim a l’Argentera.  L’Argentera és potser el poble amb més encant de la Baronia: els seus carrers i cases de pedra vermella conserven l’encant de les viles medievals, on jardineres i torretes de flors aporten el contrast de colors. L’Argentera va ser a principis del segle XX, lloc d’estiueig de personatges i famílies benestants de Reus i rodalies. En Toda contribuí a aquest fet: amb la seva aportació va realitzar millores al poble, on també s’hi construí casa seva, situada a la pintoresca placeta de l’església. Aquest és un dels racons més encisadors del poble. A la plaça hi trobem l’església barroca de Sant Bertomeu i l’Ajuntament. l’Eduard Toda no va ser l’únic personatge il·lustre que trepitjà l’Argentera, també ho va fer Mossèn Cinto Verdaguer, que s’hi està al poble una breu temporada per trobar pau i descans.

argentera

Amb la visita guiada que podeu fer a la Baronia d’Escornalbou no només hi trobareu pau i descans, sinó també una gran bellesa paisatgística i arquitectònica de caràcter rural, l’acolliment de la seva gent, la diversitat d’històries i anècdotes que aquests pobles han viscut al llarg de la història, i si us ve de gust activitats a la natura i bona gastronomia local, amb diverses opcions de restauració per a tots els gustos.

El proper dia 1 de maig us animem a venir a la ruta de la Baronia d’Escornalbou. No us empenedireu!

 

Posted in Sin categoría | Leave a comment

Els colors i el paisatge de Miró a Mont-roig

Aquest mes de gener el dediquem al municipi de Mont-roig, un petit poble del Baix Camp que esdevingué font d’inspiració per a un dels grans genis de l’art català: Joan Miró.

Situat entre el mar i la muntanya, Mont-roig deu el seu nom a la Muntanya de l’Areny, coneguda també com la Muntanya de la Mare de Déu de la Roca, on s’ubica, imponent, l’ermita d’aquesta Verge. El color blanc de l’edifici, el roig de les roques, el blau del mediterrani als seus peus, els matissos verds i terrosos dels conreus d’oliveres i garrofers a la plana fan d’aquest indret un racó especial a la comarca.

panoràmicaMR

Contemplar aquestes vistes des de la placeta de l’ermita ajuden a entendre com un gran artista com Joan Miró trobà a Mont-roig la seva gran font d’inspiració.

Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893 a Barcelona. Era fill de Miquel Miró, orfebre i rellotjer de Cornudella del Monstant i de Dolors Ferrà, mallorquina i filla d’ebenister.  Sent adolescent, Miró cursà els estudis de Comerç, per voluntat del seu pare, tot i que els seus interessos ja es decantaven pel dibuix i la pintura. Per conformar al jove Miró, el pare li va permetre esudiar classes de dibuix a la Llotja de Barcelona en horari nocturn, merament com a passatemps.

Amb disset anys va acabar els estudis de Comerç i va entrar a treballar en una drogueria. Durant els mesos que hi treballà Miró va emmalaltir de febre tifoide. El propi Miró va definir aquella feina com una presó de treballs forçats, en la qual passava llargues hores tancat.

Per tal de recuperar-se de la malaltia el pares el dugueren a la casa que recentment havien comprat a Mont-roig: l’antic Mas del marquès de Mont-roig. En arribar, Miró va obrir els ulls i el cor a un món on la senzillesa del camp i de la seva gent arrelà en la seva persona i en el seu geni.

“Tota la meva obra és concernida a Mont-roig”

Per conèixer la vinculació entre Miró, les seves obres i Mont-roig cal visitar el Centre Miró, ubicat a l’Església Vella. Inaugurat l’any 2004 aquest centre d’interpretació exposa les obres facsímils on l’artista representà els paisatges de Mont-roig. Quadres tan coneguts com La Masia o Hort amb ase evidencien l’admiració cap al món rural, el treball al camp i el paisatge mont-rogenc.


89MONTROIG  visitaMiró)

Des d’aquell primer any de 1911, Miró tornava cada estiu al Mas de Mont-roig fins als 83 anys. Tot hi les seves estades a París, Mont-roig sempre hi va ser al seu cor. Els primers anys d’estiueig al Mas, Miró era objecte de les mirades curioses i un pèl desconfiades dels veïns, especialment quan mai abans ningú corria pels camins i feia estiraments a la platja. A Miró li agradava gaudir d’aquell entorn tot recollint les petites petixnes i les arrels de la platja de la Pitxerota.

JOAN-MIRO-EN-LA-PLAYA

De la platja a la muntanya, Mont-roig ofereix un paisatge divers, mediterrani i proper. Un paisatge que captivà Miró i que immortalitzà en la seva obra. A la Muntanya de la Mare de Déu de la Roca trobem el conjunt arquitectònic de l’ermita amb l’antiga hostatgeria, avui restaurant i casa dels ermitans. L’ermita està documentada des del segle XIII i avui és el resultat de diverses alteracions fetes al llarg de la història. La mare de Déu de la Roca, és patrona del municipi i la seva ermita és destinació recurrent d’excursionistes, ciclistes i de curiosos amants de la tranquilitat. A l’ermita es pot accedir en cotxe i també fent un agradable passeig des del poble, tot caminant al llarg d’un sender entre camps d’oliveres i garrofers. L’ermita apareix majestuosa al cim de la muntanya, contrastant el blanc lluminós dels murs amb el roig de les roques i el verd dels cactus. Una imatge que va impressionar Joan Miró i que també representà al seu quadre Sant Ramón.


                        Joan_Miro-Sant_Ramon_Mont-roig  Sant Ramon

Per descobrir més sobre aquests i altres espais de Mont-roig relacionats amb Joan Miró “La teva ruta” us ofereix la visita “Els colors i el paisatge de Miró a Mont-roig” el proper diumenge 24 de gener. La visita guiada també es pot fer qualsevol altre dia sota disponibilitat i amb reserva prèvia. Més informació i reserves a http://www.latevaruta.com/contacte.php

Posted in Sin categoría | Leave a comment

Alcover (Alt Camp): un petit poble ple de sorpreses!

Aquest mes el dediquem a donar-vos a conèixer alguns dels tresors de la vila d’Alcover: aquest poble de la comarca de l’Alt Camp compta actualment amb poc més de 5.000 habitants i es troba als peus de les Muntayes de Prades. El nucli antic conserva el caràcter rural dels pobles d’interior. Passejant pels seus carrerons anem descobrint construccions que no ens deixen pas indiferents: si entrem per l’Avinguda de Reus ja ens trobem amb un dels portals medievals , el portal de la Saura, el qual data del segle XIV a l’igual que el tram de muralla que envoltava la vila i que encara marca l’urbanisme del nucli històric.

LatevarutaAlcover

Just creuant el portal ens trobem a la dreta Ca Batistó, edifici senyorial del segle XVII que allotja el Museu Municipal d’Alcover. La casa, totalment museïtzada, compta amb audiovisuals, interactius i objectes exposats que ens parlen sobre la vida burgesa de principis de segle XX,  i és que, a Ca Batistó visqueren consecutivament, dues famílies riques. La darrera senyora de la casa, la Sra. Júlia Huget va modernitzar la seva llar amb la darrera tecnologia de l’època: aigua corrent i aigua calenta per al bany, quan a la resta de la majoria de llars només disposaven de comuna! a les diverses estances de la casa ens trobem audiovisuals i altres interactius per descobrir els costums a les llars benestants i les noves tecnologies que es començaven a instal·lar a les cases.

batistóLatevaruta

També al Museu Municipal d’Alcover trobem una interessant exposició de fòssils procedents del jaciment Alcover-Montral a les Muntanyes de Prades. Les Muntanyes de Prades fa 240 milions d’anys ens apropa a la paleonologia mitjançant alguns exemples de fòssils trobats al terme: sabíeu que en el passat les muntanyes de Prades van ser un mar interior on convivien diversitat de peixos i amfibis? una prova són la quantitat de fòssils marins trobats al jaciment, com l’Alcoveria brevis espècie de peix descoberta per primer cop al jaciment d’Alcover.

Si veniu amb nens podeu completar la visita amb el taller que ofereix el Museu: reproduïreu el “peix pedra” l’estrella del MMAL.

MuseuAlcover3

Seguim la nostra ruta per la vila i si enfilem pel carrer Major ens adonarem que és un eix important del centre històric: des de l’època medieval era el camí principal que anava cap a Montblanc. Al llarg del Carrer Major trobem altres cases senyorials com Ca Cosme, d’estil renaixentista, contruïda per Pere Blai, l’arquitecte del Palau de la Generalitat. Ca Cosme ja ens mostra que els segles  XVI i XVII van ser una època de prosperitat, que encara es veu reflectida en les nombroses construccions d’estil renaixentista i de caràcter noble. Altres exemples són Ca l’Abadia i la Casa de la vila. També destaca l’Església Nova, d’imponents dimensions, la construcció de la qual va causar l’endeutament del poble. Ja des de la carretera es pot veure un campanar ben particular: va quedar mig enfonsat per defectes d’obra i mai més va ser reconstruït.

CIMG2602CIMG2619

Aquesta però, no és la única església d’Alcover: tot i que ja està desconsagrada i parcialment destruïda encara es conserven, majestuosos, alguns dels seus murs: l‘Ésglésia Vella representa l’edifici més antic de la vila, del segle XII, és d’estil romànic i va ser declarat monument històric nacional l’any 1931.

EsglésiaVellaAlcover

L’Església Vella, així com altres punts de la vila, és escenari cada mes d’octubre de les batalles i trifulques dels bandolers d’Alcover: certament aquests bandolers varen ser força temuts al Camp de Tarragona, esdevenint Alcover un important punt de bandolerisme en aquestes comarques. Sentint-se encara orgullosos del seu passat, la vila celebra la famosa Fira de Bandolers cada segon cap de setmana d’octubre.

Si voleu descobrir amb més profunditat la vila d’Alcover i el seu Museu, La teva ruta us ofereix visites guiades adaptades a diferents públics: grups d’adults amb possibilitat de visitar la fàbrica de cerveses La Rosita i grups de famílies a les quals oferim una visita especial amb gimcana i taller de fòssils al Museu.

Diumenge 27 de desembre teniu ocasió d’acompanyar-nos a la ruta familiar Alcover: bandolers i fòssils! Reserveu ja!

Posted in Sin categoría | Leave a comment