![\"\"](\"https:\/\/latevaruta.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/for.jpg\")
<\/p>\nEl passat dimarts 26 de gener es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus el documental \u201cFortuny. Los \u00faltimos d\u00edas del pintor\u201d dirigit per Emiliano Cano,\u00a0 cantant i director de documentals d\u2019art. Aquesta producci\u00f3 repassa els darrers moments de la vida del reconegut pintor reusenc, analitzant tamb\u00e9 la seva obra i les seves relacions familiars i en el m\u00f3n de l\u2019art. Mari\u00e0 Fortuny va morir malalt amb tan sols 36 anys i en pocs dies, la qual cosa va commocionar tota l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
<\/p>\n
Anem a\u00a0 explicar com van anar els fets: L\u2019estiu de 1874, Fortuny i la seva fam\u00edlia estiuejaven en una vil\u00b7la que havien llogat a Portici, a la badia de N\u00e0pols. Tal com va sentir Fortuny, l\u2019indret era per a ell un espai d\u2019inspiraci\u00f3, calma, felicitat i recolliment.<\/p>\n
A Portici, de fet, s\u2019hi quedar\u00e0 fins el dia 31 d\u2019octubre d\u2019aquell 1874, quan aleshores es trasllada juntament amb la seva fam\u00edlia a Roma, resid\u00e8ncia habitual en aquella \u00e8poca i on el pintor tenia el seu estudi. I aqu\u00ed es quan les coses comencen a canviar. Ja des de feia un temps van apar\u00e8ixer a Roman nombrosos casos de febres que aleshores anomenaven \u201cperniciosa\u201d,\u00a0 all\u00f2 que avui seria la mal\u00e0ria, malaltia que aleshores no es coneixia, com tampoc les seves causes ni les vies de transmissi\u00f3. El que s\u00ed se sabia era que els malalts responien b\u00e9 a la quinina i que els brots es donaven en certes zones humides i properes a rius.<\/p>\n
El dia 14 de novembre, Fortuny ja comen\u00e7a a trobar-se malament i \u00e9s diagnosticat de febre perniciosa, possiblement a causa, segons l’escultor i amic de Fortuny, Pr\u00f2sper d’Epinay, de la humitat de les pluges que hi hagueren una setmana abans. El seu estat de salut va anar empitjorant dia rere dia. Un estat que es va agreujar pels seus problemes digestius. Segons Casanova Estorach:<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abNo hac\u00eda m\u00e1s que quejarse de que en el est\u00f3mago sent\u00eda fuego que lo abrasaba, que quer\u00eda agua y hielo, que por qu\u00e9 no se la quer\u00edan dar siempre que \u00e9l la ped\u00eda; los m\u00e9dicos no quieren, dec\u00edan los de su familia, todo cuanto tomaba, todo lo arrojaba, todo, todo; ya \u00e9l se sent\u00eda un poco de \ufb01ebre, le dieron la quinina, que parece le aliviaba; en \ufb01n, para concluir baste decir que ni m\u00e9dicos ni nadie se crey\u00f3 una cosa grave hasta el pen\u00faltimo d\u00eda de su muerte, porque siempre conversaba con los amigos y la familia\u00bb.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Finalment , el 21 de novembre de 1874 mor per una hemorr\u00e0gia d’est\u00f3mac. La fam\u00edlia va ordenar procedir amb l\u2019aut\u00f2psia per a verificar les causes de la seva mort. \u00a0El pintor i amic de Fortuny, Bernardo Ferr\u00e1ndiz, va assistir a l\u2019aut\u00f2psia com a representant de la fam\u00edlia i va deixar escrit nombrosos detalls sobre l\u2019estat de salut dels \u00f2rgans de Fortuny. Sembla ser que el seu cervell era volumin\u00f3s amb nombroses injeccions de sang, mentre que el pulmons eren sans amb la particularitat de que l\u2019esquerra es trobava adherit a les pleures. La descripci\u00f3 dels pulmons que d\u00f3na Ferr\u00e1ndiz contrasta amb l\u2019afirmaci\u00f3 de Casanova Estorach, el qual deia que un dels pulmons estava totalment desfet i l\u2019altre enganxat a un os. Pel que feia a l\u2019est\u00f2mac, segons Ferr\u00e0ndiz, es trobava en estat de cr\u00f2nica hiper\u00e8mia, amb lleugeres ulceracions, algunes d\u2019elles cicatritzades. Probablement la quinina, subst\u00e0ncia que s\u2019emprava en el tractament de la febre, va irritar les \u00falceres fins a provocar l\u2019hemorr\u00e0gia.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2, qu\u00e8 va ocasionar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquestes \u00falceres? El nebot de Mari\u00e0 Fortuny explicava que:<\/p>\n <\/p>\n \u00abSeg\u00fan la tradici\u00f3n familiar, t\u00edo Mariano ensalivaba los pinceles cuando pintaba a la acuarela y los productos t\u00f3xicos de esta le produjeron una perforaci\u00f3n de est\u00f3mago que entonces no supieron solucionar\u00bb.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Hem de pensar que les pintures aleshores contenien elements com el plom, altament t\u00f2xic per l\u2019organisme. Imagineu l\u2019efecte que va produir la ingesta regular de plom. El pintor, sense saber-ho, s\u2019enverinava.<\/p>\n El seu funeral es va fer a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria del Popolo<\/em> i va ser sepultat al cementiri del Campo Varano<\/em>, amb una gran expectaci\u00f3. El pintor reusenc va ser enterrat a Roma per\u00f2 el seu cor es trasllad\u00e0, dos anys m\u00e9s tard a la seva ciutat natal, Reus.<\/p>\n Poc despr\u00e9s de morir, Reus va impulsar una proposta per erigir un monument a Fortuny, per\u00f2 la idea no va prosperar. M\u00e9s tard, l\u2019Ajuntament va iniciar gestions per reclamar el trasllat del cos a la ciutat de Reus. S\u2019escrigu\u00e9 a la viuda Cec\u00edlia de Madrazo i respongu\u00e9 el seu oncle Pedro, negant la petici\u00f3, per\u00f2 oferint-ne el cor, el qual s\u2019havia extret del cos de Fortuny durant l\u2019aut\u00f2psia, i ja en aquells moments va ser traslladat a Madrid.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, acceptant l\u2019oferta, l\u2019alcalde reusenc Mari\u00e0 Pons es va despla\u00e7ar a Madrid per trobar-se amb Madrazo, el qual li entreg\u00e0 el cor de Fortuny guardat en una arqueta de plata. Un cop arribaren a Reus, l\u2019arqueta va ser dipositada temporalment a l\u2019Ajuntament mentre acabaven de construir el cenotafi a la Capella del Sant\u00edssim, tamb\u00e9 coneguda com la Capella dels Marquesos de Tamarit. Finalment l\u20191 de desembre de 1876, l\u2019 urna que contenia el cor va ser portada amb safata de plata en process\u00f3, des de l\u2019ajuntament fins l\u2019Esgl\u00e9sia Prioral de Sant Pere, a l\u2019esmentada Capella, on reposa encara avui dia. All\u00e0, al cenotafi rere un mur, trobem un retrat del bust del pintor i una placa de marbre esculpits per Joan Roig i Soler, on s\u2019hi llegeix un poema de Mari\u00e0 Fonts:<\/p>\n \u00abDio su fama al mundo, su alma al cielo y su coraz\u00f3n a su patria\u00bb.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Aquesta hist\u00f2ria s’explica a la ruta Reus secret<\/em><\/strong>. Si desitgeu con\u00e8ixer m\u00e9s curiositats sobre Reus, us recomano fer aquest tour. \u00c9s una bona manera de con\u00e8ixer la ciutat y els seus llocs m\u00e9s destacats, a trav\u00e9s d’hist\u00f2ries, personatges, misteris, llegendes, apunts gastron\u00f2mics… A m\u00e9s, s’inclou una degustaci\u00f3 de menjablanc (postres t\u00edpics de Reus) y de vermut de Reus, al m\u00edtic Museu del Vermut, espai que tamb\u00e9 visitem.<\/p>\n La ruta Reus secret<\/em><\/strong> est\u00e0 programada cada 2n i 4t dissabte de mes a les 17:00. A l’estiu (juliol i agost) comencem a les 18:00. T\u00e9 un preu de 15\u20ac\/persona i 6\u20ac els nens.\u00a0 Tamb\u00e9 podeu fer aquesta visita, com qualsevol altra de les meves rutes, en qualsevol altre horari sota consulta pr\u00e8via.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/latevaruta.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/mort.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/latevaruta.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/COR-FORTUNY-1024x768.jpg\")
<\/p>\n