Tant si ja heu visitat el Monestir de Poblet com si encara no ho heu fet, en aquesta nova entrada trobareu algunes curiositats que de ben segur us sorprendran. Sovint, quan visitem un monument o un lloc arqueològic pel nostre compte passem per alt infinitat de detalls i de petites històries que veritablement omplen de vida i significat aquests antics murs. Aquí us desvetllo dos secrets ben interessants:
L’assassinat de Fra Guillem de Tost:
Guillem de Tost era convers al monestir de Poblet. Els conversos no eren monjos pròpiament, sinó que eren camperols laics que entraven a formar part de les comunitats religioses per dedicar-se al treball material. Alguns ho farien per autèntica vocació, altres tan sols per obtenir treball i seguretat o en definitiva, totes dues coses.
Passejant pel claustre, trobareu a la cantonada entre el locutori i les escales del dormitori, una tomba de pedra al terra que representa un personatge: és el granger Fra Guillem de Tost, l’ identificareu com a convers per dur barba, atès que era un dels trets que els diferenciaven dels monjos, els quals es rapaven fent-se la tonsura (aquella corona de cabell que es deixaven al voltant del cap).
Fra Guillem va denunciar una sèrie de veïns de Prades als quals havia enxampat talant arbres al bosc de Poblet, sense permís del monestir. Guillem de Tost es va presentar a Prades per reclamar justícia però ja de camí cap a la granja, va ser assaltat i assassinat. La comunitat de Poblet va voler retre-li un especial homenatge i com a cas excepcional, el van enterrar al clasutre en una tomba individual en un lloc ben visible per que els monjos sempre el tinguessin present.
El retaule de la discòrdia
Parlem del retaule renaixentista que va fer Damià Forment per encàrrec de l’abat Caixal. Abans d’explicar què va passar, heu de saber que l’abat al qual em refereixo va ser uns dels més malbaratadors que va tenir Poblet al llarg de la seva història: certament, portava una vida del tot dissoluta: No s’abstenia de menjar carn, va suprimir l’obligació de donar caritat als pobres, desviava diners per beneficiar als seus parents, fins i tot va ser acusat de tenir una concubina. Per totes aquestes acusacions, l’abat de va ser deposat l’any 1531.
Però tornem a la història del retaule: L’any 1527 Caixal va contractar a l’escultor d’origen valencià Damià Forment per construir un retaule per a l’església del monestir. El contracte recollia una sèrie de condicions que Forment havia de complir així com els seus honoraris (4.060 ducats i una mula). L’alt cost que suposava dita obra va generar malestar entre els monjos del Poblet, els quals van veure un nou excés per part de l’abat. Els honoraris es donarien en diverses pagues, però vet aquí, que la darrera paga no va arribar mai (tampoc la mula), la qual cosa va portar a l’artista a iniciar un plet contra el monestir. La raó que els monjos van donar per argumentar la quantitat pagada va ser que l’escultor no va complir tots els requisits establerts al contracte: l’ús d’un alabastre de poca qualitat, error en les mides estipulades i que l’execució del retaule no va ser per part de Forment, sinó dels seus col·laboradors. En resum, atès que la comunitat es va sentir defraudada, va acabar pagant el que ells consideraren prou just.
Per descobrir moltes altres històries i curiositats de Poblet us animo a fer la visita guiada! Visites concertades per a grups privats. Montlbanc Medieval & Poblet.
M.Carme Granados Montoya
Guia de Turisme de Catalunya habilitada 2.871
Llic. En Història de l’Art.
Bibliografia
Altisent, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet, 20014
Rius, Jordi. 150 tastets de Poblet. Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles, 2021.
Pàgina web del monestir https://www.poblet.cat/ca/