Agenda

Coneix tota l'actualitat de les nostres visites guiades

Alguns secrets de la Tàrraco Romana: La Torre de Minerva

Si visiteu la ciutat de Tarragona, probablement voldreu conèixer el seu impressionant patrimoni romà, format per nombrosos monuments que trobem tant a dins de la ciutat com als afores. La visita a la Tàrraco Romana és una d’aquelles que val la pena fer amb l’acompanyament d’un guia de turisme habilitat, ja que sovint és difícil interpretar les restes arqueològiques i més encara descobrir les històries que amaguen aquests monuments.

Un d’aquests béns patrimonials de Tarragona és la Muralla Romana, la primera gran obra de construcció duta a terme a Tàrraco i la muralla més antiga fora d’Itàlia. Aquestes dues curiositats acostumen a captar l’atenció dels meus visitants i em serveixen per suggerir-los que estan a punt de descobrir una ciutat veritablement important a l’ època romana.

Torre de Minerva

En aquesta ocasió us parlaré de la Torre de Minerva, sens dubte un dels elements patrimonials més interessants que trobem a Tarragona. Es tracta d’una de les torres de la muralla romana i que trobem al final del recorregut. Aquesta torre pertany a la primera fase de la muralla i és que aquesta va ser construïda en dues fases diferents: la primera als inicis del segle II a.C i la segona entre els anys 150 -125 a.C.

Tàrraco creixia al llarg dels segles i la muralla ben bé que s’havia d’adaptar a les necessitats que anaven sorgint, per aquest motiu, la segona fase va consistir especialment en recréixer el llenç de la muralla existent a la primera fase, fins als 12 metres aproximadament d’alçada, o bé substituir alguns trams antics per llenços nous amb la nova alçada. Aquest fet va provocar que la zona de la Torre de Minerva fos fortament modificada. De fet, la muralla, que originalment sortia de la part posterior de la torre, va ser enderrocada per aixecar un nou tram el qual arrencava del lateral de la torre, ocultant així l’element que dóna nom a aquesta construcció: el relleu de la Deessa Minerva.

Però us preguntareu, quin nou tram de muralla oculta el relleu, si el veig perfectament? (el trobareu a la part superior del lateral esquerra de la torre). Cert! Ara és perfectament visible, però si mireu a continuació de la torre veureu que hi ha un tros de muralla enfonsat, desaparegut. Òbviament, en origen estava totalment dempeus. Llavors què va passar?

L’any 1932, just va caure aquest punt de la muralla a causa de la humitat i les filtracions d’aigua provinent del convent que hi havia adossat al darrera del mur. Esfondrament d’aquest tram va deixar al descobert la paret lateral de la Torre, amagada durant tants segles des de les obres de la II fase de la muralla romana. Una casualitat i un descobriment increïble, oi? Amb aquest incident el relleu de Minerva va tornar a veure la llum.

Es tracta d’una peça feta en pedra que mostra la deesea amb els seus atributs: l’escut, el casc i la llança. Minerva era la deesa de la saviesa i dels oficis i també la protectora de Roma, per analogia a Atena, la seva equivalent grega, deesa d’Atenes. El fet de trobar aquest relleu en aquesta torre no és casual. Endevineu per què els romans van col·locar a Minerva, protectora de les ciutats romanes, aquí? És clar, per a protegir la ciutat de Tàrraco, sobretot en aquest punt, ja que just al costat de la torre, al tram de muralla de la I fase al qual he fet esment anteriorment, hi havia un dels portals principal d’entrada a Tàrraco. Però aquest portal va desaparèixer en enderrocar-se aquell primer tram per construir el de la II fase.

Un altra mostra de protecció que ens dedica Minerva és la postura de la seva cama esquerra. Si us fixeu bé en el relleu, veureu que la té creuada per davant, un gest notablement forçat (proveu de fer-ho). Doncs bé, aquest gest tenia un significat a l’època romana, bona sort, com quan nosaltres creuem els dits.

Quantes coses hi ha amagades a Tarragona i quantes històries queden per descobrir! I molt sovint és purament la casualitat la que ens porta troballes excepcionals.
Encara em quedarien algunes coses per explicar sobre aquesta torre, però si voleu descobrir-les haurà de ser amb una visita guiada per la gran Tàrraco Romana 😉

Torre de Minerva

 

Mari Carme Granados Montoya. Guia de Turisme Habilitada per la Generalitat de Catalunya y Llicenciada en Historia de l’ Art.

 

Bibliografía:

Mar, Ruiz de Arbulo, Vivó, Beltrán-Caballero. Tarraco, Arquitectura y Urbanismo de una capital provincial Romana. Volumen I: De la Tarragona Ibérica a la construcción del templo de Augusto. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 2005.

Read more

Mas Miró Sketching Tour: 26 de juny, 24 de juliol i 21 d’agost

Gaudeix d’una experiència en la qual els teus dibuixos són els protagonistes

 

  • Aprendràs diferents tips de la mà d’una professora especialista en Belles Arts.
  • Compartiràs l’experiència amb altres sketchers.
  • Podràs experimentar amb diverses tècniques i materials.
  • Viuràs l’art tal com feia Joan Miró: com un joc creatiu i experimental.
  • Connectaràs amb la terra, tal com feia l’artista per pintar les seves obres.
  • Tot això mentre coneixes el Mas Miró, on l’artista va estiuejar bona part de la seva vida.
  • No es requereix un nivell avançat, tothom parteix del seu nivell.

 

 

El Mas Miró es troba en una esplèndida finca situada al terme de Mont-roig (Baix Camp) en la qual trobem no només la residència sinó també la casa dels masovers que Miró va pintar en el seu famós quadre La Masia. Visitarem l’interior del Mas, les seves estances, el celler i el taller que Miró va fer construir per a crear les seves primeres obres escultòriques.

Parlarem de la seva història familiar, de la seva personalitat i del seu univers artístic mentre coneixeu amb detall les seves obres gestades en aquest lloc. Al llarg de la visita us convidarem a realitzar la vostra creacions utilitzant diferents tècniques i materials, alguns fins i tot inusuals com com el vi i elements de la terra, amb els quals farem una obra land art. Una experiència que us animarà a experimentar i a jugar amb l’art!

El material l’incloem nosaltres i serà prèviament desinfectat i separat per packs individuals o familiars. Seguirem el protocol de seguretat establert per la Fundació Mas Miró Mont-roig.

Mínim 6 persones i màxim 12 persones

Reserva i pagament previs.

Durada: 2,5 hores.

Preu: 29€ adults i 22€ nens (8-14 anys) i majors de 65 anys. Inclou entrada al Mas Miró.

Dates: 26 de Juny, 24 de Juliol i 21 d’Agost de 2021 a les 10.30.

 

A càrrec de M.Carme Granados i Mar Ramos.

Mª Carme Granados, Guia Oficial de Turisme de Catalunya, llicenciada en Història de l’Art i Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural. Es dedica al guiatge turístic des de l’any 2010. L’any 2013 crea l’empresa La teva ruta , la qual ofereix visites guiades a nombroses poblacions de les províncies de Tarragona i Barcelona.

Mar Ramos, artista del territori, és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb especialització de Postgrau en Funcions del Dibuix i Màster en formació del professorat de Dibuix, també s’ha dedicat a formar-se en l’ús dels recursos didàctics del patrimoni cultural.

Ha col·laborat en diferents projectes culturals i educatius, interessada en la difusió de l’educació artística fora dels àmbits acadèmics. Actualment combina la docència artística amb la gestió d’activitats en l’àmbit museístic.

 

Fundació Mas Miró Mont-roig

Tens dubtes? escriu-nos o telefona’ns!

 

Mas Miró

           

Read more

El llúpol, la cervesa i la vila de Prades

Acabem el mes de maig i fa pocs dies ha començat una nova feina als camps de Prades: és el moment d’entutorar la planta del llúpol, és a dir, de guiar-la per a que s’enfili als pals de fusta i s’emparri per l’enfilat fet amb fibra de coco. A partir d’ara les plantes de llúpol creixeran fins arribar gairebé als 7 metres d’alçada.

Això és el que ens explica el Màrius, un pagès que viu a Prades i que com molts altres companys seus, es dedica en bona part al conreu d’aquest producte, el qual ha esdevingut un gran tresor per a l’agricultura d’aquesta zona.

El llúpol és una planta de la família cannabàcia (sí, com el cànnabis) originària de les zones del nord d’Europa com Alemanya i la República Txeca, també a Nord-Amèrica, la Xina, entre altres. També es pot trobar per la Península ibèrica, especialment a les zones septentrional i des del 2014, també a Prades.

Tot va començar com un conreu experimental per trobar la varietat amb millor adaptació a la climatologia i al terreny. La idea va sorgir de forma paral·lela entre el municipi i l’empresa Damm, la qual ja havia posat els ulls a la vila vermella i que a més, ha invertit en la infraestructura per adaptar els camps al conreu del llúpol i per processar la collita amb una peladora ubicada a la Cooperativa. Els pagesos que han apostat per aquest repte han signat un contracte amb la Damm, la qual els assegura la compra de la producció.

El conreu de Prades s’ha convertit en una fantàstica alternativa a altres conreus clàssics de Prades com la patata o l’avellana. Sense oblidar aquests altres productes, ara el llúpol s’afegeix a la rica activitat agrícola d’aquesta població del Baix Camp. Actualment hi ha gairebé 10 hectàrees de terres dedicades al llúpol i uns quants pagesos que hi treballen. Una bona manera d’animar als agricultors, sobretot als més joves, a quedar-se a Prades i a veure aquí el seu futur.

Camp de llúpol al maig

 

Com deia al principi, entre els pagesos que treballen al llúpol, hi ha el Màrius. Original de Romania, va arribar a Prades l’any 2009 buscant una alternativa de feina per superar la crisi que aleshores va afectar especialment el sector immobiliari; I és que ell mateix tenia una empresa de construcció que va fer fallida. Així doncs, va escollir Prades per provar sort per dos mesos i aquí es va quedar. Em confessa que no suporta viure en grans ciutats i que Prades li oferia tot el que desitjava: una feina al camp, un lloc tranquil i molt bona acollida. Des del primer moment es va entendre amb els altres pagesos, de qui va aprendre també a parlar el català.

El Màrius m’explica que la varietat que conreen a Prades és la Nugget i, que és de tan bona qualitat com la que creix a Anglaterra. És una de les vuit varietats amb les quals s’elabora la cervesa Complot IPA guanyadora de la Medalla d’Or del premi World Beer Awards 2018 en la categoria IPA American Style.

Si us animeu a visitar els camps de llúpol, a conèixer el Màrius i també a conèixer la vila de Prades truqueu-me o escriviu-me i  farem una visita guiada d’allò més interessant. Us portaré a descobrir la història de Prades, les seves festes i tradicions, els seus carrers i principals monuments.

Òbviament, després de la visita per la vila i pels camps de llúpol no pot faltar un aperitiu amb la cervesa Complot acompanyada de patates xips IGP de Prades (en temporada), i relaxar-nos en algunes de les terrasses de la Plaça Major, tot contemplant la famosa font renaixentista. No us sembla un pla ideal?

Pots completar la visita a Prades amb la visita al poble de Capafonts, el seu forn d’origen medieval i la Formatgeria Vall del Brugent. Més info de la ruta completa.

 

https://www.damm.com/es/cervezas/complot

 

Carme Granados. Guia de turisme habilitada per la Generalitat de Catalunya, núm, 2.871. La teva ruta.

Read more

Què menjava la burgesia en temps del modernisme als nostres restaurants?

Encara no fa un any quan vaig estrenar la ruta “Vermut i cuina al Reus modernista”, una visita guiada que pretén enfocar el modernisme des de la vida quotidiana de les persones que vivien aleshores a Reus i especialment, des dels seus costums culinaris. A llarg d’ aquest passeig per l’ arquitectura modernista de la ciutat, relacionem la funció dels edificis amb diversos aspectes sobre la societat: la salut, les malalties,  l’alimentació, l’ educació, la precarietat laboral, les condicions higièniques de la ciutat, el refinament de la cuina burgesa i de les seves llars… Com veieu es tracta d’ un viatge en el temps, en una època de grans contrastos socials en la qual una part de la societat malvivia en barris obrers com el del Carme i una altra part no es deixava perdre l’ última moda vinguda de París.

En aquesta ocasió us parlaré dels restaurants més elegants que hi havia a Reus i de la cuina que s’hi feia. Un cop sortim del barri del Carme, havent parlat ja de les condicions de vida dels obrers, així com les receptes i aliments més comuns a les seves taules, arribem a la Plaça de Prim, on trobàvem els cafès, hotels i restaurants més chic de la ciutat:

 

Hotel Continental de París
Gran Fonda de Londres, després Gran Hotel de Londres
Fonda Catalunya i Restaurant Bol d’Or

 

El Gran Hotel Continental de París (1908-1947. Situat entre la Raval de Jesús i el Carrer Sant Llorenç), La Fonda Catalunya (1924-?  Ubicada entre el Carrer Sant Llorenç i el Carrer de Sant Joan) i la Gran Fonda de Londres (1880-1973. Situat a la façana sud de la Plaça de Prim). Aquest darrer es tractava del Palau Miró, bastit als segle XVIII. També hi trobàvem cafès i restaurants com el cafè de l’ Esquella, situat sota l’ Hotel de París, el Restaurant Bol d’ Or, sota la Fonda Catalunya, el Café París, als porxos de la Plaça. De tots aquests establiments podria explicar anècdotes i curiositats, tal com faig durant la ruta, però ara em centraré en la cuina que oferia l’ Hotel de Londres, que de fet era la mateixa que es podia menjar a qualsevol restaurant burgés: cuina francesa.

París aleshores era la capital gastronòmica i existien diversos tipus de restaurants. Uns d’ ells eren els de l’ haute cuisine, que servien a la carta. Eren restaurants elegants vestits amb estovalles i tovallons, vaixella de porcellana i cristalleria fina. Coberteria de plata també, òbviament. Els cuiners que abans servien a l’ aristocràcia ho feien ara per a la burgesia. Noms com Carême o Escoffier van esdevenir referents en el món de l’ alta gastronomia. Els plats incorporaven aliments cars com el foie, la llagosta, la tòfona, el salmó, la vedella… I ràpidament la cuina francesa traspassà fronteres.

Van aparèixer restaurants de cuina francesa a grans ciutats com Londres i Barcelona. I com no podia ser d’ una altra manera, també a Reus. La capital del Baix Camp era fins als inicis del segle XX la segona ciutat de Catalunya, una ciutat oberta als canvis culturals procedents d’ Europa. Només calia fixar-se en els noms dels hotels i cafès, com els anteriorment esmentats, també en els noms de moltes botigues, que estaven en francès, la cotilleria i la moda en general i sí, també la gastronomia va rebre l’ influència francesa.

Es conserva un bon nombre de cartes de l’ Hotel de Londres on es pot veure que fins i tot els noms dels plats estaven en la llengua gal·la. Per il·lustrar-ho (també a la visita),  mostro un exemple que recentment he pogut adquirir, gràcies al col·leccionista reusenc Jordi Pàmies.

Menú d’un banquet a l’Hotel de Londres, l’any 1911

Es tracta d’ una carta especial, feta per al banquet d un casament l’ agost de 1911. A les cartes es poden trobar fins a 10 plats incloent els canapès Hoeurs d’Ouvres i les postres Biscuit glacé i Dessert asorti. Com a plats principals hi ha des de consomé, passant per ous, carn i peix. Tots ells plats molt elaborats, amb salses i guarnicions, fets amb productes cars per aquella època. I no podien faltar els vins: Rioja, Xerez i Xampany francès Moët Chandon frappé.

I quins preus tenien aquests menús? Heu sentit mai l’ expressió “sopar de duro”? doncs, aleshores cinc pessetes eren molts diners, una cosa exagerada, gairebé inabastable. Per això quan diem que algú explica sopars de duro, volem dir que exagera o s’ imagina les coses.

L’ admiració cap a les grans capitals europees es va traduir en una interculturalitat entre la cuina catalana i la francesa, però també d’ altres països com la italiana (els macarrons, els canalons…) o inclús l’ americana (per influència dels indians amb exemples com l’ arròs a la cubana o el rom cremat) també de la resta d’ Espanya.

Ja a finals del segle XIX van arribar nous productes procedents de França i Anglaterra, sobretot van ser introduïts amb la celebració de l’ Exposició Universal de Barcelona l’ any 1888: carns i peixos salats, fumats, conserves de marisc, d’ au i de carn de caça, formatges, mostasses franceses, tes, confits i un llarg etcètera. També productes innovadors resultat de la nova indústria alimentària com les sopes deshidratades, els daus de brou, les llets condensades i deshidratades, les begudes gasoses…

Ja veieu quina modernització es va viure també a la cuina. Nous gustos que van donar-se tant a les arts com a la cuina, en la majoria dels casos només per a qui s’ ho podia permetre. Nous aires que van fer de Reus una ciutat autènticament modernista.

Enllaç a la info de la ruta

 

M.Carme Granados Montoya

Guia Habilitada per la Generalitat de Catalunya núm. 2.871

 

Bibliografia

Fàbrega, Jaume. La cuina modernista. Obrers, menestrals, burgesos i indians. Barcelona, Viena Edicions, 2015.

Read more

Escapada d’un dia a la Baronia d’Escornalbou

Amb aquesta ruta d’un dia, us proposo descobrir un dels racons amb més encant del Baix Camp, la Baronia d’ Escornalbou. Aquest antic senyoriu  se situa a l’interior de la comarca, entre la Serra de Pradell i l’Argentera i la plana del Baix Camp.  El seu paisatge es caracteritza per suaus turons de bosc mediterrani i sobretot per la presència de l’embassament de Riudecanyes, al voltant del qual farem la ruta. Farem una breu introducció històrica sobre l’origen d’aquest territori:

L’any 1162 el rei Alfons I de Catalunya conquereix la Muntanya, la qual es trobava sota domini musulmà. Diu la llegenda que Sant Miquel va ajudar a les tropes i al rei a prendre el lloc el 8 de maig d’aquell any, aleshores dia de l’Aparició de Sant Miquel i que en el seu honor va decidir construir un augustinià dedicat a Sant Miquel. Així mateix, va donar el terme a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Sant Boi, cambrer de la Catedral de Tarragona, moment des del qual el Castro Cornu Bovis passa a dependre de l’arquebisbat. La donació es va fer amb la condició de restaurar, millorar i repoblar aquell territori, fet que va propiciar successives donacions de diversos termes i pobles, que formaran part de la Baronia d’Escornalbou com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, l’Arbocet i l’Argentera.

Amb aquesta ruta d’un dia us proposo visitar alguns d’aquests pobles amb una ruta en cotxe. Comencem a les 10 del matí al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou:

 

CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D’ESCORNALBOU

Originalment bastit com a monestir, Sant Miquel d’Escornalbou va ser testimoni de molts fets històrics i canvis que han anat modelant la seva actual fesomia. L’edifici que avui veiem és fruit de la intervenció d’un personatge del qual parlaré en diverses ocasions: el diplomàtic reusenc Eduard Toda (1855-1941). Toda va comprar l’antic monestir l’any 1911. El conjunt aleshores estava pràcticament en ruïnes després de molts anys d’abandonament i destrucció arrel de la desamortització de Mendizábal i la Primera Guerra Carlina.  Amant del patrimoni, l’arqueologia, la història i les cultures, Eduard Toda va decidir fer de l’antic monestir el seu castell, la seva residència de jubilació. Val a dir que la restauració va ser certament idealista, ja que es van afegir elements nous com torres inspirades en l’arquitectura nord-europea. Allò però que val la pena destacar és la visita a l’interior del Castell, amb la qual podeu veure les estances de la casa, que ens recorda als chateaux francesos i als palauets de la campinya anglesa. Sales com el Saló Blau, la Biblioteca o el Menjador són d’especial interès. Sabíeu que Toda va convidar nombroses personalitats del món de la cultura, l’església i la política? Alguns exemples són el seu gran amic el Cardenal i Arquebisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, el qual disposava de cambra pròpia, i fins i tot el rei Alfons XIII.

Actualment, el Castell està sent restaurat i no és possible visitar la totalitat del seu interior. Es preveu que les obres acabin durant la tardor del 2022. De la mateixa forma, els exteriors del Castell també estan sent restaurats i s’ estan recuperant senders que connecten els pobles de la Baronia amb aquest monument. Allò que sí podeu fer si us acosteu al Castell, és recórrer alguns dels 4 passejos del seu entorn: el Passeig dels Frares, el Camí de Santa Bàrbara, el Camí dels Horts o el Camí de la Font del Sarraí. Tots ells són recorreguts curts, fàcils i amb una vegetació molt frondosa. A més els 3 primers ofereixen espectaculars vistes a la Costa Daurada i a la Serra de Pradell i l’Argentera.

 

Visita-guiada-a-escornalbou
Claustre del Castell Monestir d’Escornalbou

 

Porta de l’església del Castell Monestir d’Escornalbou

Itineraris al Castell Monastir de Sant Miquel d’Escornalbou

 

L’ARGENTERA

Després de visitar el Castell Monestir d’Escornalbou, baixarem al poble de l’Argentera, situat a 5 km. Aquesta és segurament la població amb més encant de la Baronia, ja que es tracta d’un petit poble d’uns 130 habitants i llueix pintorescos carrers i cases de pedra vermella, típica de la la zona. Passejar per l’Argentera és sens dubte una delícia: els seus carrers, les portalades de les cases i les seves finestres es vesteixen de plantes i flors, especialment d’hortènsies. L’Argentera es va veure afavorida per les estades d’Eduard Toda durant les obres de restauració del Castell, el qual va adquirir una casa situada a la Plaça de l’Església. Aquest mateix personatge va modernitzar el poble gràcies a diverses millores, com per exemple fent portar aigua de la Font de la Bartra. De fet, els argenterencs  van dedicar-li un carrer i un bust, aquest situat al final del Carrer Major. Una recomanació que personalment voldria afegir a la visita de l’Argentera és la romàntica Font Vella, situada al costat del poble i que arribareu sortint pel carrer d’Eduard Toda i agafant el Camí de la Font Vella. La font, documentada al 1907 per una reforma que s’hi va fer, està emplaçada enmig d’un bosc de plataners, aterrassat en diferents nivells i on trobem alguna taula i bancs de pedra. És per tant un bon lloc per a fer un pícnic a l’aire lliure, acompanyats pel so del rierol. L’espai és captivador especialment a la tardor, quan les fulles dels plataners formen una catifa de diferents tons marronosos i tot l’entorn es torna un racó inspirador. També molt prop de la Font Vella, seguint un caminet de pedra paral·lel al rierol, estan els antics rentadors que tampoc podeu deixar de veure… ni de fotografiar! Si sou instagramers us encantarà.

Carrer Major i monument a Toda
Font Vella
Rentadors de L’Argentera
L’Argentera

 

DUESAIGÜES

Encarem la tarda agafant la carretera de Duesaigües per a dirigir-nos cap a l’impressionant viaducte dels Masos, un dels dos viaductes del terme de Duesaigües. Aquests viaductes es van construir a la fi del segle XIX amb l’arribada del ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa, que va ser impulsada per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Per cert! una altra gran proesa d’enginyeria va ser la construcció del túnel del ferrocarril de l’Argentera, que va ser fins a 1957 el més llarg d’Espanya amb una mica més de 4 km. L’enginyer de la Companyia, Eduard Maristany va ser reconegut amb el títol de Marquès de l’Argentera, per la seva feina i contribució al desenvolupament del país.

Podeu recórrer la passarel·la inferior del viaducte, les vistes no us deixaran indiferent.

Seguirem per la carretera de Duesaigües a Riudecanyes i ben aviat ens trobarem les aigües del pantà a la nostra dreta. La carretera, tot i que té dos carrils és estreta i amb força corbes, no badeu contemplant l’embassament! Tot i que realment és una ruta per gaudir del panorama.

 

CASA VELLA DEL PANTÀ

Just al costat de la carretera, aquest cop a l’esquerra, trobareu l’entrada a un altre edifici amb molta història i que actualment és una moderna casa rural: La Casa Vella del Pantà. Aquesta Casa es va construir com a residència per a l’enginyer de l’embassament, la  qual va ser construïda a principis del segle XX. No obstant, mai va tenir aquesta funció i tot i ser propietat de la Comunitat de Regants, anys després va quedar abandonada i va ser objecte d’actes vandàlics. Però va ser gràcies a la Ina i l’Albert, una parella que viu a l’Argentera, que la Casa va tornar a la vida. Les obres van començar al 2012 i després de pocs anys ja van començar a arribar els primers hostes. De la Casa val la pena destacar no només el seu disseny modern, amb un toc rural i elegant, sinó també els diversos materials ecològics que van emprar com per exemple el revestiment dels banys, anomenat tedelakt compost de cals, resistent a la humitat i als fongs. Igualment d’interessant és el forn de la planta baixa, un forn massiu que és capaç de cremar 14 kilos de llenya durant 1 hora i mitja i escalfar pràcticament durant tot el dia. La construcció d’aquest forn la va dur a terme el mateix arquitecte de la casa, el Flemming Abrahansom, un referent en l’arquitectura sostenible. Juntament amb els seus alumnes van organitzar un taller a la Casa Vella per aprendre a construir el forn, d’aquesta manera l’Ina i l’Albert només van haver de pagar els materials.

Actualment, amb la situació pandèmica, la Casa ha patit moltes cancel·lacions, però l’Ina ha començat una nova aventura empresarial elaborant sabons artesanals amb la seva sòcia Mònica (www.instagram/illicium.nature) tot fent servir productes de la Baronia, com l’Oli d’Oliva Verge Extra Escornalbou, flors i herbes del camp i fins i tot garrofa!. Si voleu aprofitar per passar tot el cap de setmana a la zona, aquest és un bon lloc per allotjar-s’hi.

 

Casa Vella del Pantà
Ina i el seu taller de sabons
Forn massiu

 

RIUDECANYES

Per acabar la jornada, visitem la vila de Riudecanyes, on podeu fer qualsevol de les rutes d’Oleoturisme que trobareu a la mateixa web de La teva ruta, com per exemple l’experiència “Viure la terra” que us permet visitar un camp d’oliveres, el nucli de la vila i el Centre d’Interpretació Els Fruits del Paisatge, que permet fer una aproximació al paisatge, a l’agricultura i als productes del camp d’aquesta comarca. A més, també us oferim un tast de pa amb oli OVE Escornalbou, 100% arbequina i de gran qualitat. També al mateix espai trobareu l’Agrobotiga, on podeu comprar aquest i altres productes de la terra.

SI veniu a l’octubre o principis de novembre, podreu participar en l’experiència de collir les olives fent servir l’arpa i el cabàs. I si porteu nens, tenim una versió de la ruta especial pensada per a ells “De l’olivera al setrill”.

Recordeu també, que us ofereixo fer aquesta mateixa ruta guiada. Una bona opció per deixar-vos emportar i no perdre-vos cap detall!

 

Oleoturisme a Riudecanyes

 

Allotjaments recomanats

Casa Vella del pantà (Riudecanyes)

Casa Argentera (L’argentera)

Casa La Guineu (L’argentera)

Espai Abadia(L’argentera)

 

 

Restaurants recomanats

L’Era (Riudecanyes)

El Cunirri (Duesaigües)

Menjars de l’Argentera (L’Argentera)

 

M.Carme Granados Montoya

Guia Hbailitada per la Generalitat de Catalunya núm. 2.871

Read more

Regala visites guiades

T’agrada regalar experiències culturals? La teva ruta et proposa una idea per sorprendre els teus: una targeta regal en la qual pots incloure qualsevol de les rutes que trobaràs a la pàgina web. Has vist quina presentació tan bonica té la targeta regal? Es tracta d’un sobre de cartolina gris platejat amb la targeta de contacte de La teva ruta, lligada amb una cordill d’espart. Dins el sobre hi trobaràs la informació sobre la ruta que vols regalar i fins i tot podem afegir un missatge personalitzat.

La majoria són rutes per fer de forma privada, amb dates i horaris flexibles. També pots escollir els tours programats a Reus, oberts al públic general. Quan donis el teu regal, els afortunats podran contactar amb mi per acordar la data de la visita.

Podràs trobar tours des de 25€, mínim per a dues persones. Per a rutes privades consulta les tarifes i els detalls.

Escriu-me o truca’m i t’explicaré les opcions que tens. Un cop compris la targeta, si vols fer encara més especial el regal, puc enviar-la a l’adreça de correu postal que m’indiquis o bé, donar-te-la situ si vius a prop de Reus.

Espero que t’agradi.

Read more

Mesures de prevenció de contagi per Covid-19

Mesures de prevenció higièniques i de seguretat durant la visita guiada

D’acord al document  “medidas para la reducción del contagio por el Coronavirus SARS-COVID-2” de  l’Instituto para calidad turística española (ICTE)

 

  • S’evitaran les salutacions o comiats que impliquin contacte físic.
  • S’evitarà el repartiment de material imprès com mapes, fulletons, etc. Si no és possible, el material es donarà plastificat per tal de facilitar la neteja i desinfecció.
  • El guia haurà de portar visible i desinfectada la seva acreditació de guia.
  • S’hauria de mantenir la distància de seguretat entre el guia i els clients i, entre ells mateixos durant tot el recorregut. Si no és possible, el guia farà ús de la mascareta (o pantalla protectora) i farà instar als clients d’utilitzar-la també.
  • S’evitarà l’ús de diners en efectiu i es prioritzaran altres mitjans. En el cas particular, els pagaments es faran prèviament per transferència. En el cas que no sigui possible, i s’hagi de manipular diners en efectiu, cal rentar-se o desinfectar-se les mans el més aviat possible.
  • S’evitarà tocar superfícies urbanes.
  • Abans de l’entrega de material didàctic, aquest es desinfectarà amb tovalloletes desinfectants en presència del client.
  • Cal desinfectar-se les mans després de tossir o esternudar i llençar els mocadors que s’hagin pogut fer servir, de forma immediata, a les escombraries.
  • Durant el recorregut, s’evitaran zones susceptibles de concentració d’aglomeracions.
  • S’evitaran espais reduïts i amb aforaments limitats. En el cas de la ruta “Vermut i botigues amb història”, a l’hora d’entrar a les botigues, es farà sempre i quan l’aforament de cada establiment ens ho permeti, tenint en compte si ja hi ha presència d’altres persones, clients, a l’interior. En el cas que no sigui possible entrar en aquell moment, l’explicació es farà des de l’exterior i /o es permetrà entrar, d’un en un, per veure l’interior. En tot cas, la situació es valorarà en el moment, sempre recorrent al sentit comú.
  • En aquelles visites guiades on s’inclogui l’entrada a un establiment de restauració, caldrà seguir el protocol de prevenció que apliqui el
  • S’establirà un màxim de visitants en el mateix grup, sent aquest nombre de 15.
  • Abans de començar la visita, el guia recordarà aquestes mesures preventives i la necessitat de complir-les.

 

Read more
visitar-prades-con-guia-2

Prades: Descobreix els secrets de la vila vermella

Prades amaga molts secrets. Els descobrirem amb una visita guiada i una gimcama: Començarem la visita a la Plaça Major des d’on descobrirem pas a pas els carrers i els monuments més notables de Prades, la seva història, les seves curiositats i les seves tradicions.

A continuació, demostrarem l’après durant la visita amb la gimcana familiar: els participants hauran de formar un mínim de 2 grups i superar les proves que se us plantejarà. Cal estar molt atents a les explicacions del guia durant la visita, ja que algunes preguntes estan relacionades amb la història i tradicions de Prades. Si no us en recordeu de la resposta haureu d’aguditzar el vostre enginy per trobar-la. Necessitareu recórrer a l’observació, l’atenció, la interacció amb els veïns, el treball en equip, la coordinació entre vosaltres… Sereu capaços d’esbrinar els secrets de la “vila vermella”?

Inici: Font de la Plaça Major

De dilluns a diumenge, sota demanda.

Preu: 40€ per família (fins a 4 membres per família). +10€ membre extra.

Mesures de prevenció de contagi per COVID-19

Reservar

Read more
visita-guiada-circo-de-tarragona-2

Tarraco: a la recerca de la moneda perduda

Viatgeu a la gran Tarraco Romana d’una forma interactiva i divertida. Durant el recorregut us plantejarem uns enigmes que heu d’esbrinar, mitjançant la recerca de petits detalls.  Si supereu tots els enigmes podreu obrir el cofre que amaga una interessant peça arqueològica.

La visita té una durada de 2,5h i es desenvolupa a la Part Alta de Tarragona. El recorregut ens portarà a descobrir monuments com la Muralla, la maqueta de Tarraco, la Catedral, el Fòrum de la província, el Circ romà i l’Amfiteatre. La visita és tota exterior, a excepció del Circ, del qual veurem les seves interioritats. Parlarem dels orígens de la ciutat i la seva evolució cap a la que va ser la capital de la província més gran de l’Imperi. Coneixereu la funció de cada monument, els espectacles del circ i de l’amfiteatre, també parlarem de la vida quotidiana dels romans i d’alguns personatges reals que van viure a la nostra ciutat romana.

Necessitareu una càmera per fotografiar les vostres troballes i una bena per tapar-se els ulls!

Inici: Portal del Roser

De dilluns a dissabte, a demanda.

Preu: 40€ per família (fins a 4 membres per família). +10€ membre extra. Entrades al Circ a banda (1,70€ a partir de 16 anys)

Mesures de prevenció de contagi per COVID-19

Reservar

Read more