Si visiteu la ciutat de Tarragona, probablement voldreu conèixer el seu impressionant patrimoni romà, format per nombrosos monuments que trobem tant a dins de la ciutat com als afores. La visita a la Tàrraco Romana és una d’aquelles que val la pena fer amb l’acompanyament d’un guia de turisme habilitat, ja que sovint és difícil interpretar les restes arqueològiques i més encara descobrir les històries que amaguen aquests monuments.
Un d’aquests béns patrimonials de Tarragona és la Muralla Romana, la primera gran obra de construcció duta a terme a Tàrraco i la muralla més antiga fora d’Itàlia. Aquestes dues curiositats acostumen a captar l’atenció dels meus visitants i em serveixen per suggerir-los que estan a punt de descobrir una ciutat veritablement important a l’ època romana.
En aquesta ocasió us parlaré de la Torre de Minerva, sens dubte un dels elements patrimonials més interessants que trobem a Tarragona. Es tracta d’una de les torres de la muralla romana i que trobem al final del recorregut. Aquesta torre pertany a la primera fase de la muralla i és que aquesta va ser construïda en dues fases diferents: la primera als inicis del segle II a.C i la segona entre els anys 150 -125 a.C.
Tàrraco creixia al llarg dels segles i la muralla ben bé que s’havia d’adaptar a les necessitats que anaven sorgint, per aquest motiu, la segona fase va consistir especialment en recréixer el llenç de la muralla existent a la primera fase, fins als 12 metres aproximadament d’alçada, o bé substituir alguns trams antics per llenços nous amb la nova alçada. Aquest fet va provocar que la zona de la Torre de Minerva fos fortament modificada. De fet, la muralla, que originalment sortia de la part posterior de la torre, va ser enderrocada per aixecar un nou tram el qual arrencava del lateral de la torre, ocultant així l’element que dóna nom a aquesta construcció: el relleu de la Deessa Minerva.
Però us preguntareu, quin nou tram de muralla oculta el relleu, si el veig perfectament? (el trobareu a la part superior del lateral esquerra de la torre). Cert! Ara és perfectament visible, però si mireu a continuació de la torre veureu que hi ha un tros de muralla enfonsat, desaparegut. Òbviament, en origen estava totalment dempeus. Llavors què va passar?
L’any 1932, just va caure aquest punt de la muralla a causa de la humitat i les filtracions d’aigua provinent del convent que hi havia adossat al darrera del mur. Esfondrament d’aquest tram va deixar al descobert la paret lateral de la Torre, amagada durant tants segles des de les obres de la II fase de la muralla romana. Una casualitat i un descobriment increïble, oi? Amb aquest incident el relleu de Minerva va tornar a veure la llum.
Es tracta d’una peça feta en pedra que mostra la deesea amb els seus atributs: l’escut, el casc i la llança. Minerva era la deesa de la saviesa i dels oficis i també la protectora de Roma, per analogia a Atena, la seva equivalent grega, deesa d’Atenes. El fet de trobar aquest relleu en aquesta torre no és casual. Endevineu per què els romans van col·locar a Minerva, protectora de les ciutats romanes, aquí? És clar, per a protegir la ciutat de Tàrraco, sobretot en aquest punt, ja que just al costat de la torre, al tram de muralla de la I fase al qual he fet esment anteriorment, hi havia un dels portals principal d’entrada a Tàrraco. Però aquest portal va desaparèixer en enderrocar-se aquell primer tram per construir el de la II fase.
Un altra mostra de protecció que ens dedica Minerva és la postura de la seva cama esquerra. Si us fixeu bé en el relleu, veureu que la té creuada per davant, un gest notablement forçat (proveu de fer-ho). Doncs bé, aquest gest tenia un significat a l’època romana, bona sort, com quan nosaltres creuem els dits.
Quantes coses hi ha amagades a Tarragona i quantes històries queden per descobrir! I molt sovint és purament la casualitat la que ens porta troballes excepcionals.
Encara em quedarien algunes coses per explicar sobre aquesta torre, però si voleu descobrir-les haurà de ser amb una visita guiada per la gran Tàrraco Romana 😉
Mari Carme Granados Montoya. Guia de Turisme Habilitada per la Generalitat de Catalunya y Llicenciada en Historia de l’ Art.
Bibliografía:
Mar, Ruiz de Arbulo, Vivó, Beltrán-Caballero. Tarraco, Arquitectura y Urbanismo de una capital provincial Romana. Volumen I: De la Tarragona Ibérica a la construcción del templo de Augusto. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 2005.