Si estàs pensant a visitar la província de Tarragona, prepara’t per descobrir una terra plena de contrastos, amb costes idíl·liques, muntanyes majestuoses, vinyes ondulants i patrimoni històric en abundància. Avui, et presentem les deu rutes més espectaculars per gaudir al màxim d’aquesta joia catalana.
-
Camí de Ronda (GR-92)
Aquest sender ofereix unes vistes panoràmiques úniques de la Costa Daurada. El tram entre Altafulla i Tamarit és especialment popular, combinant vistes al mar, antigues torres de defensa i platges tranquil·les.
El tram de la ruta entre Altafulla i Tamarit és particularment popular i accessible. Comença a Altafulla, un encantador poble costaner amb una platja de sorra daurada i un casc antic ben conservat. La ruta et porta al llarg de la costa, passant per la històrica Vila Romana dels Munts, un lloc arqueològic impressionant que alguna vegada va ser una vila suburbana en l’època romana.
El punt culminant d’aquesta secció del Camí de Ronda és el castell de Tamarit, un castell medieval espectacular que s’erigeix en un promontori amb vistes al mar. Amb les seves torres imponents i la seva ubicació escènica, és un lloc perfecte per fer fotos o simplement per admirar la vista.
Després de visitar el castell, pots continuar la teva caminada cap al sud, o bé prendre’t un descans i relaxar-te a la platja propera. Independentment de com lluny decideixis caminar, t’assegurem que el Camí de Ronda et proporcionarà una experiència de senderisme costaner inigualable.
-
El Priorat
El Priorat, una comarca situada a la província de Tarragona, és una regió veritablement única, famosa per la seva producció de vins d’alta qualitat. Els seus sòls d’ pissarra, anomenats “llicorella”, i el seu microclima particular, contribueixen a la creació de vins negres intensos i potents que han obtingut reconeixement internacional.
Començant el teu viatge a la ciutat de Falset, la capital de la comarca, pots gaudir d’una degustació de vins a la Cooperativa Falset-Marçà, un edifici modernista que també alberga el Museu del Vi. Aquí pots aprendre sobre la història de la viticultura a la regió i degustar alguns dels millors vins de la DOQ Priorat.
No et perdis el sender que condueix a la Cartoixa d’Escaladei, el primer monestir dels cartoixans a la Península Ibèrica. El monestir es troba en un estat de ruïna parcial, però el seu encant i la pau que s’hi respira són captivadors. El paisatge que l’envolta és impressionant, amb les muntanyes del Montsant dominant l’horitzó.
Seguint la ruta, et recomanem visitar Porrera, un altre pintoresc poble vinícola. Aquesta localitat és coneguda pels seus vins d’alta gamma i pel seu bell entorn natural. Assegura’t de fer una parada a alguna de les seves bodegues, com el Celler Vall Llach.
No pots marxar del Priorat sense visitar Siurana, un dels pobles més bonics d’Espanya (encara que no forma part de la llista oficial, decisió presa per l’ajuntament per preservar la seva sostenibilitat). Siurana va ser l’últim enclavament musulmà a Catalunya i després de la seva conquesta comença la repoblació de la Catalunya Nova. El petit poble de Siurana conserva el seu encant medieval i la seva església romànica. L’entorn és impressionant, sota els seus 700 metres d’altitud, podem veure l’embassament de Siurana, conegut pels seus colors turquesa. També, Siurana és un lloc popular per als escaladors d’arreu del món, gràcies als seus imponents penyasegats de calcària.
-
El Parc Natural del Delta de l’Ebre
Aquest parc natural és un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània, un paradís per als amants de la natura i de l’observació d’aus. Es tracta d’una extensa zona humida formada per la desembocadura del riu Ebre, el riu més cabalós de la Península Ibèrica. Aquí, podràs gaudir de paisatges únics, des de llargues platges de sorra fins a extenses llacunes, camps d’arròs i dunes.
El Parc Natural del Delta de l’Ebre ofereix diverses rutes senyalitzades per recórrer en bicicleta, a peu o en cotxe. Durant la teva visita, pots observar una gran diversitat d’aus, des de flamencs fins a martinetes i garcetes. A més, aquesta zona és famosa per la seva producció d’arròs, pel que et recomanem degustar alguns dels plats típics de la zona, com l’arròs a la banda o l’arròs negre.
-
La Ruta del Cister
La Ruta del Cister és un itinerari turístic que connecta els tres grans monestirs cistercencs de Catalunya: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Aquests monestirs, construïts entre els segles XII i XIII, són joies de l’arquitectura gòtica i romànica i estan declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Començant per Santes Creus, ubicat al municipi d’Aiguamúrcia, pots admirar la seva impressionant església abacial, el claustre i les tombes reials. A continuació, pots visitar el Monestir de Poblet, situat a la Conca de Barberà. Aquest monestir, que encara està habitat per monjos, és un dels conjunts monàstics més grans i complets d’Europa.
Finalment, Vallbona de les Monges, situat a la comarca de l’Urgell, és l’únic dels tres monestirs que ha estat habitada ininterrompudament per comunitats femenines des de la seva fundació. Aquí, pots admirar la seva església romànica i el seu claustre gòtic, així com les fresques de la Capella de Sant Jordi.
-
El Parc Natural de la Serra del Montsant
Aquest parc natural, situat a la comarca del Priorat, és una joia natural que ofereix paisatges espectaculars, des de cingleres de roca fins a boscos frondosos i vinyes. És un lloc ideal per als amants de la natura i del senderisme, ja que ofereix nombroses rutes senyalitzades que permeten descobrir la seva riquesa paisatgística i biològica.
Una de les rutes més populars és el sender de la Roca Corbatera, el punt més alt de la serra, des d’on es poden gaudir d’unes vistes panoràmiques impressionants. A més, el parc és conegut pels seus refugis de muntanya, on els senderistes poden descansar i recarregar energies després d’un dia de caminada.
-
Tarragona Històrica
La ciutat de Tarragona, capital de la província, és coneguda per la seva riquesa històrica i patrimonial, que reflecteix més de 2.000 anys d’història. Durant la teva visita, no et perdis el conjunt arqueològic de Tarraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que inclou l’amfiteatre romà, el circ romà i el fòrum provincial.
També pots passejar pel casc antic, amb les seves estretes carrerons medievals i les seves places amb encant. No oblidis visitar la Catedral de Tarragona, una obra mestra del gòtic català, i el Balcó del Mediterrani, des d’on es poden gaudir d’unes vistes espectaculars de la costa.
-
PortAventura World
Aquest complex d’oci, situat a Salou, és un dels parcs temàtics més grans i visitats d’Europa. PortAventura World inclou tres parcs temàtics: PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. A més, ofereix una àmplia gamma d’atraccions, espectacles i restaurants per a tots els gustos i edats.
Entre les seves atraccions més populars destaquen el Dragon Khan, una muntanya russa amb vuit loopings, i el Shambhala, la muntanya russa més alta d’Europa. A més, el parc temàtic Ferrari Land ofereix una experiència única per als amants de la velocitat, amb atraccions com el Red Force, l’accelerador vertical més alt i ràpid d’Europa.
-
La Ruta dels Ibers
Aquesta ruta ofereix la possibilitat de descobrir l’herència dels ibers, un antic poble que va habitar la Península Ibèrica entre els segles VII i I a.C. Al llarg de la ruta, pots visitar diversos jaciments arqueològics, com el poblat ibèric d’El Molí d’Espígol o el Castell d’Ullastret, on es poden veure les restes de muralles, cases i temples.
A més, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, situat a Barcelona, ofereix una extensa col·lecció d’objectes ibers, com ceràmica, joies i armes, que permeten comprendre millor la cultura i la vida d’aquest antic poble.
9. El GR7 a través de la Serra de Llaberia
El GR7, una ruta de senderisme de llarga distància que travessa Europa, presenta una secció excepcional a la Serra de Llaberia, Tarragona. Aquesta serralada, caracteritzada per les seves formacions rocoses calcàries, és famosa per la seva impressionant bellesa natural i el seu ric patrimoni històric. Els senderistes gaudeixen explorant els encantadors pobles de la regió, com Pratdip i el poble abandonat de Llaberia, on es poden apreciar vestigis de castells, esglésies i ermites que parlen de la història del lloc.
Des d’un punt de vista natural, el GR7 ofereix vistes espectaculars dels boscos de pins i alzines que cobreixen les muntanyes i les valls circumdants. Els senderistes poden esperar un veritable espectacle a la primavera, quan la flora silvestre esclata en una varietat de colors, i la possibilitat d’observar fauna local, com ara cabres salvatges, senglars i diverses aus. En definitiva, el GR7 a la Serra de Llaberia és una experiència enriquidora per als amants del senderisme, la història i la natura.
10. La Ruta del Modernisme a Reus
La Ruta del Modernisme a Reus és un passeig fascinant per la ciutat natal del famós arquitecte Antoni Gaudí. Encara que Gaudí no va deixar cap obra a Reus, la ciutat es destaca per tenir un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya, amb més de 26 edificis d’aquest estil arquitectònic únic. La ruta abasta una sèrie de notables edificis modernistes dissenyats per deixebles i contemporanis de Gaudí, com Lluís Domènech i Montaner i Pere Caselles i Tarrats.
Un dels edificis més emblemàtics en la Ruta del Modernisme a Reus és l’Institut Pere Mata, un antic hospital psiquiàtric dissenyat per Domènech i Montaner. Aquest edifici impressiona per la seva façana decorada amb mosaics colorits i el seu elaborat treball de fusteria i forja. Altres edificis notables són la Casa Navàs, una impressionant mansió amb una façana detallada i un interior luxós, i la Casa Rull, els detalls arquitectònics dels quals reflecteixen la influència de Gaudí. La ruta també inclou una visita al Gaudí Centre, un museu dedicat a la vida i l’obra del famós arquitecte, que ofereix una visió interessant del seu geni creatiu.
Guia per no perdre’t res
Sóc MªCarmen Granados, guia a La teva ruta. Us acompanyo en un tour privat per Tarragona per a la vostra família? Si busques una destinació única i familiar a Espanya, Tarragona és el lloc ideal. Aquesta ciutat, rica en història i cultura, ofereix una varietat d’atraccions que mantindran als teus fills ocupats i feliços durant un cap de setmana complet. Aquí teniu una guia detallada de com podries passar un cap de setmana a Tarragona amb nens, acompanyats per una servidora, Guia Oficial de Catalunya.
Dia 1: Explorant la història romana
Comencem el vostre viatge a Tarragona amb una visita a l’Amfiteatre Romà. Aquesta majestuosa estructura del segle II es troba just al cor de la ciutat i ofereix una finestra al passat que fascinarà als teus fills. Imagina les emocionants lluites de gladiadors que es duien a terme aquí, i ensenya als teus fills sobre la importància de Tarragona a l’època romana.
Després, farem un passeig per la Part Alta, el casc antic de Tarragona, on els carrers empedrats i els edificis antics ofereixen un ambient medieval autèntic. Aquí, podràs trobar la Plaça del Rei, on es situa el Museu d’Història de Tarragona. Aquest espai et permetrà aprofundir en la rica història de la ciutat, i és un lloc ideal perquè els nens descobreixin el fascinant passat de Tarragona.
Coneix els detalls de la visita guiada en tour per Tarragona, t’oferim una visita guiada a la Tarragona essencial perquè no et perdis res i puguis gaudir dels carrers i places i conèixer la gran història que guarda en el seu interior aquesta terra.
Dineu en un dels restaurants familiars del casc antic, com La Cuineta o El Solet, on pots degustar plats tradicionals catalans. Posteriorment, us proposem traslladar-nos a l’aqüeducte romà, anomenat “El Pont del Diable”, segur que als nens els encantarà conèixer la llegenda darrere aquest misteriós nom. L’aqüeducte es troba situat a uns 5 km de la ciutat, per tant, necessitareu disposar del vostre vehicle, demanar un taxi o bé optar pel bus de línia que surt des de la Plaça Imperial Tarraco. El trajecte dura a penes 10 minuts. En arribar, passejarem per una zona verda de pins i vegetació mediterrània fins a descobrir l’impressionant aqüeducte enmig del bosc, travessant una vall de més de 200 metres. Per acabar, pugem a l’aqüeducte? podem recórrer l’antic aqüeducte de punta a punta, una experiència memorable per a grans i petits.
Dia 2: Diversió i aventura a l’aire lliure
El segon dia, comença amb un viatge al Parc Samà. A La Teva Ruta t’ofereixem una visita guiada per a tota la família, perquè no et perdis res i puguis gaudir de tot el que t’ofereix aquest espai.
El Parc Samà amb un jardí botànic i zoològic és un lloc meravellós perquè els nens corrin i juguin. Les seves àmplies àrees verdes, plenes de plantes exòtiques i animals, proporcionen un entorn d’aprenentatge interactiu per als nens.
La visita guiada pot completar-se amb un passeig per la població de Cambrils, a uns 6 km. Aquí podreu gaudir del casc antic, dels seus carrers peatonals i amb aire rural. No et pots perdre La Plaça de La Vila, on es realitzava el mercat o el carrer Lloveras on trobaràs plantes i flors en tot el seu tram.
A la nit, torneu a Tarragona per un sopar familiar en un dels restaurants locals. Tarragona té una fantàstica escena culinària, amb molts restaurants que serveixen plats catalans tradicionals que tots a la família gaudiran.
Dia 3: Descobrint els tresors dels voltants
Per l’últim dia del teu cap de setmana a Tarragona, considera fer una excursió fora de la ciutat. Tornem a l’època romana i visitem La Villa dels Munts, una antiga vila romana que ofereix una visió única de la luxosa vida al camp de les elits romanes. Aquest lloc proporcionarà als teus fills una visió més àmplia de la vida quotidiana dels romans i la rica història de la regió de Tarragona.
Finalitza el teu cap de setmana a Tarragona amb una visita al Balcó del Mediterrani al capvespre. Aquest mirador, situat al centre de la ciutat, ofereix una vista impressionant del Mediterrani i és el lloc perfecte per reflexionar sobre el teu emocionant cap de setmana a Tarragona.
Com pots veure, Tarragona ofereix una àmplia gamma d’activitats i atraccions per a un cap de setmana familiar. Amb la seva rica història, les seves emocionants atraccions i el seu deliciós menjar, Tarragona és un destí que de ben segur satisfarà a tots els membres de la teva família. Així que prepara les teves maletes i comença la teva aventura a Tarragona!
Si estàs de visita a Tarragona, una de les joies de la Costa Daurada, t’espera una experiència culinària rica i variada. Aquesta regió catalana és famosa per la seva exquisida cuina mediterrània, el llegendaris vermut i els fantàstics vins que l’acompanyen.
Una Cuina Mediterrània Excepcional
A Tarragona, el menjar és un veritable festí per als sentits. La ciutat ofereix una barreja única de plats tradicionals catalans i tocs innovadors. Entre els restaurants més destacats es troba El Terrat, famós pel seu fabulós menú de degustació i les vistes panoràmiques de la ciutat. L’AQ Restaurant, amb la seva estrella Michelin, és un altre imprescindible per als amants de la alta cuina, amb plats que combinen tradició i innovació.
A més, trobaràs excel·lents opcions de mariscs frescos, com al Restaurant Les Coques, on els peixos i mariscs de la regió són l’especialitat. Per a aquells que busquen alguna cosa més informal, Tarragona compta amb una gran varietat de bars de tapes on degustar exquisides petites porcions, com el Bar Cortijo, conegut pels seus tapes i montaditos.
Descobreix l’Oleoturisme
A la regió de Tarragona també podràs submergir-te en el món de l’oleoturisme, explorant els oliverars mil·lenaris, aprenent sobre la producció de l’oli d’oliva i, evidentment, degustant alguns dels millors olis d’oliva del món. És una experiència que afegeix una capa més a la rica tapestria culinària de la regió.
A La Teva Ruta t’oferim diferents visites d’oleoturisme, on a més podràs gaudir de l’encant dels castells i la història de Tarragona com és el cas del Castell d’Escornalbou. Una visita que no et pots perdre.
Reserva la teva visita al Castell d’Escornalbou ara.
La Cultura del Vermut a Reus
Si visites Tarragona, un viatge a la propera ciutat de Reus és obligatori, especialment si ets un amant del vermut. Reus és coneguda com el bressol del vermut a Espanya i és famosa per la seva ruta del vermut, que et porta per espais patrimonials relacionats amb la seva història, antigues bodegues com la Bodega La Parra i bars de moda. No et perdis l’oportunitat de provar el vermut a Vermuts Rofes, una antiga fàbrica de vermuts reconvertida en restaurant des del 2007. O bé, el Museu del Vermut, restaurant i vermuteria situat en una antiga fàbrica-taller modernista, que exposa més de 6000 objectes històrics relacionats amb el vermut.
Per a una experiència més profunda en el món del vermut, et recomanem el tour “Vermut i Cuina en el Reus Modernista”. Aquest recorregut combina el millor de l’arquitectura modernista de Reus amb una degustació de vermut, donant-te l’oportunitat de conèixer el patrimoni cultural de la ciutat i els seus sabors autèntics.
El Vi de la Regió
No podem parlar de la gastronomia de Tarragona sense esmentar els seus fantàstics vins. La província és llar de diverses denominacions d’origen, com Priorat i Penedès. A Reus, pots gaudir de l’arquitectura modernista mentre degustes els vins locals en llocs com la històrica Bodega La Parra, fundada el 1955 i que ofereix una selecció de vins de la regió, tant embotellat com a granel.
Mercats i Productes Locals
Tarragona allotja diversos mercats que són l’ànima de la ciutat. Un dels més destacats és el Mercat Central, un edifici modernista que és el lloc ideal per submergir-te en els sabors locals. Aquí trobaràs una gran varietat de productes frescos, des de fruites i verdures fins a peixos i mariscs.
A Reus, no deixis de visitar establiments tradicionals com el Colmado Baró, fundat el 1918, especialitzat en fruita seca a granel. Aquí podràs trobar l’autèntica avellana DO Reus. O el Colmado Giné, que ofereix productes delikatessen, en ambdós trobaràs productes de gran qualitat i del territori. T’agraden els dolços? Doncs has de degustar el famós Menjablanc de Reus, un postre fet amb llet d’ametlles, documentat des de l’època medieval. Pots trobar-lo en pastisseries com Confitería Padreny, fundada el 1815, Pastisseria Caelles o Pastisseria Poy.
La Cuina de Muntanya
A part de la costa, Tarragona també té magnífiques opcions a la zona de muntanya. A la regió de Prades, famosa pels seus avellanes DO Reus i les seves patates IGP trobaràs restaurants com La Fonda Espasa o Tretze Pams, que serveix una excel·lent cuina de muntanya amb productes locals.
Més Dolços Tradicionals
No pots deixar Tarragona sense provar els seus dolços tradicionals. Els “panellets” són una delícia a base d’ametlles que no et pots perdre, especialment si visites durant el temps de la festivitat de Tots Sants. Les “neules” i el torró de “iema cremada” són també dolços que no poden faltar a Nadal.
Gaudeix de la gastronomia única de Tarragona
Tarragona t’invita a gaudir d’una experiència culinària que va més enllà del simple menjar. Des de la seva cuina mediterrània fins al seu famós vermut i vi, aquesta regió catalana ofereix una experiència gastronòmica que deleitarà els teus sentits. T’esperem a Tarragona perquè et deleixis amb les nostres delícies i descobreixis per què la nostra cuina ocupa un lloc tan especial en el cor dels seus habitants.
Tant si ja heu visitat el Monestir de Poblet com si encara no ho heu fet, en aquesta nova entrada trobareu algunes curiositats que de ben segur us sorprendran. Sovint, quan visitem un monument o un lloc arqueològic pel nostre compte passem per alt infinitat de detalls i de petites històries que veritablement omplen de vida i significat aquests antics murs. Aquí us desvetllo dos secrets ben interessants:
L’assassinat de Fra Guillem de Tost:
Guillem de Tost era convers al monestir de Poblet. Els conversos no eren monjos pròpiament, sinó que eren camperols laics que entraven a formar part de les comunitats religioses per dedicar-se al treball material. Alguns ho farien per autèntica vocació, altres tan sols per obtenir treball i seguretat o en definitiva, totes dues coses.
Passejant pel claustre, trobareu a la cantonada entre el locutori i les escales del dormitori, una tomba de pedra al terra que representa un personatge: és el granger Fra Guillem de Tost, l’ identificareu com a convers per dur barba, atès que era un dels trets que els diferenciaven dels monjos, els quals es rapaven fent-se la tonsura (aquella corona de cabell que es deixaven al voltant del cap).
Fra Guillem va denunciar una sèrie de veïns de Prades als quals havia enxampat talant arbres al bosc de Poblet, sense permís del monestir. Guillem de Tost es va presentar a Prades per reclamar justícia però ja de camí cap a la granja, va ser assaltat i assassinat. La comunitat de Poblet va voler retre-li un especial homenatge i com a cas excepcional, el van enterrar al clasutre en una tomba individual en un lloc ben visible per que els monjos sempre el tinguessin present.
El retaule de la discòrdia
Parlem del retaule renaixentista que va fer Damià Forment per encàrrec de l’abat Caixal. Abans d’explicar què va passar, heu de saber que l’abat al qual em refereixo va ser uns dels més malbaratadors que va tenir Poblet al llarg de la seva història: certament, portava una vida del tot dissoluta: No s’abstenia de menjar carn, va suprimir l’obligació de donar caritat als pobres, desviava diners per beneficiar als seus parents, fins i tot va ser acusat de tenir una concubina. Per totes aquestes acusacions, l’abat de va ser deposat l’any 1531.
Però tornem a la història del retaule: L’any 1527 Caixal va contractar a l’escultor d’origen valencià Damià Forment per construir un retaule per a l’església del monestir. El contracte recollia una sèrie de condicions que Forment havia de complir així com els seus honoraris (4.060 ducats i una mula). L’alt cost que suposava dita obra va generar malestar entre els monjos del Poblet, els quals van veure un nou excés per part de l’abat. Els honoraris es donarien en diverses pagues, però vet aquí, que la darrera paga no va arribar mai (tampoc la mula), la qual cosa va portar a l’artista a iniciar un plet contra el monestir. La raó que els monjos van donar per argumentar la quantitat pagada va ser que l’escultor no va complir tots els requisits establerts al contracte: l’ús d’un alabastre de poca qualitat, error en les mides estipulades i que l’execució del retaule no va ser per part de Forment, sinó dels seus col·laboradors. En resum, atès que la comunitat es va sentir defraudada, va acabar pagant el que ells consideraren prou just.
Per descobrir moltes altres històries i curiositats de Poblet us animo a fer la visita guiada! Visites concertades per a grups privats. Montlbanc Medieval & Poblet.
M.Carme Granados Montoya
Guia de Turisme de Catalunya habilitada 2.871
Llic. En Història de l’Art.
Bibliografia
Altisent, Agustí. Història de Poblet. Abadia de Poblet, 20014
Rius, Jordi. 150 tastets de Poblet. Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles, 2021.
Pàgina web del monestir https://www.poblet.cat/ca/
Ben és sabut que Catalunya és i ha estat una gran font d’inspiració per a nombrosos artistes al llarg de la història. La seva riquesa paisatgística i cultural ha fet que pintors, poetes, arquitectes i músics hagin trobat el seu propi lloc.
Les terres tarragonines també han estat escenari d’inspiració per a diversos artistes on han forjat part de les seves etapes artístiques i personals. Un paisatge de genis tan destacats com Picasso, Casals, Miró, Gaudí, Mir… Cadascú destinat a un paisatge. O cada paisatge destinat a un geni.
Joan Miró va tenir un estret vincle amb la població de Mont-roig, lloc que va immortalitzar en nombrosos quadres. Des de la primavera del 1911, un jove Miró de tan sols 18 anys es trasllada a la masia que els seus pares havien acabat de comprar, per a passar l’estiu. El Mas Miró, es convertiria en el seu refugi físic i emocional, al qual tornaria tots els estius fins a pocs anys abans de la seva mort. El paisatge de Mont-roig es va convertir en una autèntica revelació per al pintor, el qual va iniciar una etapa de recerca d’un estil propi, impregnat de les noves avantguardes que estaven sorgint, com el fauvisme i el cubisme.
Però Mont-roig no va ser l’únic paisatge de Tarragona que va pintar Miró. Fins i tot abans que la família adquirís la masia, Miró ja va trepitjar aquestes terres el 1906, concretament les de Cornudella del Montsant, Porrera, Albarca, Ulldemolins i Prades. Què el va portar cap aquestes poblacions? El seu avi: L’avi, Joan Miró Pellejà, era natural de Cornudella, on vivia i treballava com a ferrer. El jove Joan, amb 13 anys, va passar un temps amb el seu avi a Cornudella. El tren el va portar fins a Reus i d’allà havia d’emprendre el trajecte fins a Cornudella en servei de carruatge. Llavors Cornudella comptava amb poc més de 2.000 habitants i amb una població decreixent, com totes les de la zona en aquells moments. Eren temps difícils en el camp, ja que feia pocs anys la filoxera va arrasar amb els abundants camps de vinyes del Priorat i de les Muntanyes de Prades.
Aquell estiu de 1906 Miró ja va plasmar aquestes poblacions en una sèrie de dibuixos, com per exemple tres d’ ells a la vila de Prades:
A Cornudella va tornar els estius dels següents dos anys, també al 1917 i al 1924. A la primavera de 1917 també va aprofitar per a pintar altres pobles de voltant, com Siurana. En una carta que va escriure al seu amic Enric C. Ricart a l’agost d’aquell mateix any descriu:
«La vida solitària a Siurana, el primitivisme d’aquella gent admirable, el meu treball intensíssim, i sobretot el meu recolliment espiritual… m’han reclòs en el meu interior a Déus, als Arbres, a les Muntanyes i a l’Amistat. Un primitiu com aquella gent de Siurana… La bicicleta fa algun temps que reposa, perquè a Siurana i a Prades només es pot anar amb aeroplà (sense trobar on aterrar) i a cavall d’un ruc.»
Aquell 1917 va pintar fins a 8 quadres de Siurana i 2 de Prades, encara que aquests dos els va deixar a mig fer perquè a l’agost, Miró va ser requerit puntualment per incorporar-se a files per sufocar les revoltes que van tenir lloc a Sabadell durant les vagues revolucionàries (des de 1915 feia el servei militar per períodes de 3 mesos a l’any). Aquests dos quadres eren Carrer de Prades i Prades, el poble, aquest últim, exposat al Museu Guggenheim de Nova York.
Ja de tornada a finals d’agost, el genial artista va poder acabar aquells dos quadres de Prades.
M. Carme Granados. Guia Oficial de Turisme de Catalunya i llicenciada en Història de l’Art.
Fernández, Alex (2015) La Masía. Un Miró para Mrs Hemingway. Publicacions de la Universitat de València.
MASSOT, Josep (2018). Joan Miró el nen que parlava amb els arbres. Galàxia Gutenberg.
ROM, Martí (2012). Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí. Tarragona: Arola Editors.
ROM, Martí (2018) “Joan Miró Cornudella i la nissaga Miró”. A Ressó Mont-rogenc.
ROM, Martí (2015): “Joan Miró pels pobles del Priorat i del Baix Camp”. A Ressó Mont-rogenc.
Si visiteu la ciutat de Tarragona, probablement voldreu conèixer el seu impressionant patrimoni romà, format per nombrosos monuments que trobem tant a dins de la ciutat com als afores. La visita a la Tàrraco Romana és una d’aquelles que val la pena fer amb l’acompanyament d’un guia de turisme habilitat, ja que sovint és difícil interpretar les restes arqueològiques i més encara descobrir les històries que amaguen aquests monuments.
Un d’aquests béns patrimonials de Tarragona és la Muralla Romana, la primera gran obra de construcció duta a terme a Tàrraco i la muralla més antiga fora d’Itàlia. Aquestes dues curiositats acostumen a captar l’atenció dels meus visitants i em serveixen per suggerir-los que estan a punt de descobrir una ciutat veritablement important a l’ època romana.
En aquesta ocasió us parlaré de la Torre de Minerva, sens dubte un dels elements patrimonials més interessants que trobem a Tarragona. Es tracta d’una de les torres de la muralla romana i que trobem al final del recorregut. Aquesta torre pertany a la primera fase de la muralla i és que aquesta va ser construïda en dues fases diferents: la primera als inicis del segle II a.C i la segona entre els anys 150 -125 a.C.
Tàrraco creixia al llarg dels segles i la muralla ben bé que s’havia d’adaptar a les necessitats que anaven sorgint, per aquest motiu, la segona fase va consistir especialment en recréixer el llenç de la muralla existent a la primera fase, fins als 12 metres aproximadament d’alçada, o bé substituir alguns trams antics per llenços nous amb la nova alçada. Aquest fet va provocar que la zona de la Torre de Minerva fos fortament modificada. De fet, la muralla, que originalment sortia de la part posterior de la torre, va ser enderrocada per aixecar un nou tram el qual arrencava del lateral de la torre, ocultant així l’element que dóna nom a aquesta construcció: el relleu de la Deessa Minerva.
Però us preguntareu, quin nou tram de muralla oculta el relleu, si el veig perfectament? (el trobareu a la part superior del lateral esquerra de la torre). Cert! Ara és perfectament visible, però si mireu a continuació de la torre veureu que hi ha un tros de muralla enfonsat, desaparegut. Òbviament, en origen estava totalment dempeus. Llavors què va passar?
L’any 1932, just va caure aquest punt de la muralla a causa de la humitat i les filtracions d’aigua provinent del convent que hi havia adossat al darrera del mur. Esfondrament d’aquest tram va deixar al descobert la paret lateral de la Torre, amagada durant tants segles des de les obres de la II fase de la muralla romana. Una casualitat i un descobriment increïble, oi? Amb aquest incident el relleu de Minerva va tornar a veure la llum.
Es tracta d’una peça feta en pedra que mostra la deesea amb els seus atributs: l’escut, el casc i la llança. Minerva era la deesa de la saviesa i dels oficis i també la protectora de Roma, per analogia a Atena, la seva equivalent grega, deesa d’Atenes. El fet de trobar aquest relleu en aquesta torre no és casual. Endevineu per què els romans van col·locar a Minerva, protectora de les ciutats romanes, aquí? És clar, per a protegir la ciutat de Tàrraco, sobretot en aquest punt, ja que just al costat de la torre, al tram de muralla de la I fase al qual he fet esment anteriorment, hi havia un dels portals principal d’entrada a Tàrraco. Però aquest portal va desaparèixer en enderrocar-se aquell primer tram per construir el de la II fase.
Un altra mostra de protecció que ens dedica Minerva és la postura de la seva cama esquerra. Si us fixeu bé en el relleu, veureu que la té creuada per davant, un gest notablement forçat (proveu de fer-ho). Doncs bé, aquest gest tenia un significat a l’època romana, bona sort, com quan nosaltres creuem els dits.
Quantes coses hi ha amagades a Tarragona i quantes històries queden per descobrir! I molt sovint és purament la casualitat la que ens porta troballes excepcionals.
Encara em quedarien algunes coses per explicar sobre aquesta torre, però si voleu descobrir-les haurà de ser amb una visita guiada per la gran Tàrraco Romana 😉
Mari Carme Granados Montoya. Guia de Turisme Habilitada per la Generalitat de Catalunya y Llicenciada en Historia de l’ Art.
Bibliografía:
Mar, Ruiz de Arbulo, Vivó, Beltrán-Caballero. Tarraco, Arquitectura y Urbanismo de una capital provincial Romana. Volumen I: De la Tarragona Ibérica a la construcción del templo de Augusto. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 2005.
Acabem el mes de maig i fa pocs dies ha començat una nova feina als camps de Prades: és el moment d’entutorar la planta del llúpol, és a dir, de guiar-la per a que s’enfili als pals de fusta i s’emparri per l’enfilat fet amb fibra de coco. A partir d’ara les plantes de llúpol creixeran fins arribar gairebé als 7 metres d’alçada.
Això és el que ens explica el Màrius, un pagès que viu a Prades i que com molts altres companys seus, es dedica en bona part al conreu d’aquest producte, el qual ha esdevingut un gran tresor per a l’agricultura d’aquesta zona.
El llúpol és una planta de la família cannabàcia (sí, com el cànnabis) originària de les zones del nord d’Europa com Alemanya i la República Txeca, també a Nord-Amèrica, la Xina, entre altres. També es pot trobar per la Península ibèrica, especialment a les zones septentrional i des del 2014, també a Prades.
Tot va començar com un conreu experimental per trobar la varietat amb millor adaptació a la climatologia i al terreny. La idea va sorgir de forma paral·lela entre el municipi i l’empresa Damm, la qual ja havia posat els ulls a la vila vermella i que a més, ha invertit en la infraestructura per adaptar els camps al conreu del llúpol i per processar la collita amb una peladora ubicada a la Cooperativa. Els pagesos que han apostat per aquest repte han signat un contracte amb la Damm, la qual els assegura la compra de la producció.
El conreu de Prades s’ha convertit en una fantàstica alternativa a altres conreus clàssics de Prades com la patata o l’avellana. Sense oblidar aquests altres productes, ara el llúpol s’afegeix a la rica activitat agrícola d’aquesta població del Baix Camp. Actualment hi ha gairebé 10 hectàrees de terres dedicades al llúpol i uns quants pagesos que hi treballen. Una bona manera d’animar als agricultors, sobretot als més joves, a quedar-se a Prades i a veure aquí el seu futur.
Com deia al principi, entre els pagesos que treballen al llúpol, hi ha el Màrius. Original de Romania, va arribar a Prades l’any 2009 buscant una alternativa de feina per superar la crisi que aleshores va afectar especialment el sector immobiliari; I és que ell mateix tenia una empresa de construcció que va fer fallida. Així doncs, va escollir Prades per provar sort per dos mesos i aquí es va quedar. Em confessa que no suporta viure en grans ciutats i que Prades li oferia tot el que desitjava: una feina al camp, un lloc tranquil i molt bona acollida. Des del primer moment es va entendre amb els altres pagesos, de qui va aprendre també a parlar el català.
El Màrius m’explica que la varietat que conreen a Prades és la Nugget i, que és de tan bona qualitat com la que creix a Anglaterra. És una de les vuit varietats amb les quals s’elabora la cervesa Complot IPA guanyadora de la Medalla d’Or del premi World Beer Awards 2018 en la categoria IPA American Style.
Si us animeu a visitar els camps de llúpol, a conèixer el Màrius i també a conèixer la vila de Prades truqueu-me o escriviu-me i farem una visita guiada d’allò més interessant. Us portaré a descobrir la història de Prades, les seves festes i tradicions, els seus carrers i principals monuments.
Òbviament, després de la visita per la vila i pels camps de llúpol no pot faltar un aperitiu amb la cervesa Complot acompanyada de patates xips IGP de Prades (en temporada), i relaxar-nos en algunes de les terrasses de la Plaça Major, tot contemplant la famosa font renaixentista. No us sembla un pla ideal?
Pots completar la visita a Prades amb la visita al poble de Capafonts, el seu forn d’origen medieval i la Formatgeria Vall del Brugent. Més info de la ruta completa.
https://www.damm.com/es/cervezas/complot
Carme Granados. Guia de turisme habilitada per la Generalitat de Catalunya, núm, 2.871. La teva ruta.
Una manera diferent de fer la ruta modernista a Reus és amb la visita guiada “Vermut i cuina al Reus modernista” pretén enfocar el modernisme des de la vida quotidiana de les persones que vivien aleshores a Reus i especialment, des dels seus costums culinaris. A llarg d’ aquest passeig per l’ arquitectura modernista de la ciutat, relacionem la funció dels edificis amb diversos aspectes sobre la societat: la salut, les malalties, l’alimentació, l’ educació, la precarietat laboral, les condicions higièniques de la ciutat, el refinament de la cuina burgesa i de les seves llars… Com veieu es tracta d’ un viatge en el temps, en una època de grans contrastos socials en la qual una part de la societat malvivia en barris obrers com el del Carme i una altra part no es deixava perdre l’ última moda vinguda de París.
En aquesta ocasió us parlaré dels restaurants més elegants que hi havia a Reus i de la cuina que s’hi feia. Un cop sortim del barri del Carme, havent parlat ja de les condicions de vida dels obrers, així com les receptes i aliments més comuns a les seves taules, arribem a la Plaça de Prim, on trobàvem els cafès, hotels i restaurants més chic de la ciutat:
El Gran Hotel Continental de París (1908-1947. Situat entre la Raval de Jesús i el Carrer Sant Llorenç), La Fonda Catalunya (1924-? Ubicada entre el Carrer Sant Llorenç i el Carrer de Sant Joan) i la Gran Fonda de Londres (1880-1973. Situat a la façana sud de la Plaça de Prim). Aquest darrer es tractava del Palau Miró, bastit als segle XVIII. També hi trobàvem cafès i restaurants com el cafè de l’ Esquella, situat sota l’ Hotel de París, el Restaurant Bol d’ Or, sota la Fonda Catalunya, el Café París, als porxos de la Plaça. De tots aquests establiments podria explicar anècdotes i curiositats, tal com faig durant la ruta, però ara em centraré en la cuina que oferia l’ Hotel de Londres, que de fet era la mateixa que es podia menjar a qualsevol restaurant burgés: cuina francesa.
París aleshores era la capital gastronòmica i existien diversos tipus de restaurants. Uns d’ ells eren els de l’ haute cuisine, que servien a la carta. Eren restaurants elegants vestits amb estovalles i tovallons, vaixella de porcellana i cristalleria fina. Coberteria de plata també, òbviament. Els cuiners que abans servien a l’ aristocràcia ho feien ara per a la burgesia. Noms com Carême o Escoffier van esdevenir referents en el món de l’ alta gastronomia. Els plats incorporaven aliments cars com el foie, la llagosta, la tòfona, el salmó, la vedella… I ràpidament la cuina francesa traspassà fronteres.
Van aparèixer restaurants de cuina francesa a grans ciutats com Londres i Barcelona. I com no podia ser d’ una altra manera, també a Reus. La capital del Baix Camp era fins als inicis del segle XX la segona ciutat de Catalunya, una ciutat oberta als canvis culturals procedents d’ Europa. Només calia fixar-se en els noms dels hotels i cafès, com els anteriorment esmentats, també en els noms de moltes botigues, que estaven en francès, la cotilleria i la moda en general i sí, també la gastronomia va rebre l’ influència francesa.
Es conserva un bon nombre de cartes de l’ Hotel de Londres on es pot veure que fins i tot els noms dels plats estaven en la llengua gal·la. Per il·lustrar-ho (també a la visita), mostro un exemple que recentment he pogut adquirir, gràcies al col·leccionista reusenc Jordi Pàmies.
Es tracta d’ una carta especial, feta per al banquet d un casament l’ agost de 1911. A les cartes es poden trobar fins a 10 plats incloent els canapès Hoeurs d’Ouvres i les postres Biscuit glacé i Dessert asorti. Com a plats principals hi ha des de consomé, passant per ous, carn i peix. Tots ells plats molt elaborats, amb salses i guarnicions, fets amb productes cars per aquella època. I no podien faltar els vins: Rioja, Xerez i Xampany francès Moët Chandon frappé.
I quins preus tenien aquests menús? Heu sentit mai l’ expressió “sopar de duro”? doncs, aleshores cinc pessetes eren molts diners, una cosa exagerada, gairebé inabastable. Per això quan diem que algú explica sopars de duro, volem dir que exagera o s’ imagina les coses.
L’ admiració cap a les grans capitals europees es va traduir en una interculturalitat entre la cuina catalana i la francesa, però també d’ altres països com la italiana (els macarrons, els canalons…) o inclús l’ americana (per influència dels indians amb exemples com l’ arròs a la cubana o el rom cremat) també de la resta d’ Espanya.
Ja a finals del segle XIX van arribar nous productes procedents de França i Anglaterra, sobretot van ser introduïts amb la celebració de l’ Exposició Universal de Barcelona l’ any 1888: carns i peixos salats, fumats, conserves de marisc, d’ au i de carn de caça, formatges, mostasses franceses, tes, confits i un llarg etcètera. També productes innovadors resultat de la nova indústria alimentària com les sopes deshidratades, els daus de brou, les llets condensades i deshidratades, les begudes gasoses…
Ja veieu quina modernització es va viure també a la cuina. Nous gustos que van donar-se tant a les arts com a la cuina, en la majoria dels casos només per a qui s’ ho podia permetre. Nous aires que van fer de Reus una ciutat autènticament modernista. Si voleu fer aquesta ruta modernista de Reus cliqueu a l’enllaç: Vermut i cuina al Reus Modernista
Espais interiors que visitem durant la ruta:
La Casa del Vi i del Vermut: Centre d’interpretació dedicat a la història vinícola de Reus i situat a l’edifici modernista de l’Estació Enològica
Restaurant Vermtus Rofes: Antiga fàbrica de vermuts convertida en restaurant des de l’any 2007. Visitem el celler i fem un tast de vermut.
M.Carme Granados Montoya
Guia Habilitada per la Generalitat de Catalunya núm. 2.871
Bibliografia
Fàbrega, Jaume. La cuina modernista. Obrers, menestrals, burgesos i indians. Barcelona, Viena Edicions, 2015.
Amb aquesta ruta d’un dia, us proposo descobrir un dels racons amb més encant del Baix Camp, la Baronia d’ Escornalbou. Aquest antic senyoriu se situa a l’interior de la comarca, entre la Serra de Pradell i l’Argentera i la plana del Baix Camp. El seu paisatge es caracteritza per suaus turons de bosc mediterrani i sobretot per la presència de l’embassament de Riudecanyes, al voltant del qual farem la ruta. Farem una breu introducció històrica sobre l’origen d’aquest territori:
L’any 1162 el rei Alfons I de Catalunya conquereix la Muntanya, la qual es trobava sota domini musulmà. Diu la llegenda que Sant Miquel va ajudar a les tropes i al rei a prendre el lloc el 8 de maig d’aquell any, aleshores dia de l’Aparició de Sant Miquel i que en el seu honor va decidir construir un augustinià dedicat a Sant Miquel. Així mateix, va donar el terme a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Sant Boi, cambrer de la Catedral de Tarragona, moment des del qual el Castro Cornu Bovis passa a dependre de l’arquebisbat. La donació es va fer amb la condició de restaurar, millorar i repoblar aquell territori, fet que va propiciar successives donacions de diversos termes i pobles, que formaran part de la Baronia d’Escornalbou com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, l’Arbocet i l’Argentera.
Amb aquesta ruta d’un dia us proposo visitar alguns d’aquests pobles amb una ruta en cotxe. Comencem a les 10 del matí al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou:
CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D’ESCORNALBOU
Originalment bastit com a monestir, Sant Miquel d’Escornalbou va ser testimoni de molts fets històrics i canvis que han anat modelant la seva actual fesomia. L’edifici que avui veiem és fruit de la intervenció d’un personatge del qual parlaré en diverses ocasions: el diplomàtic reusenc Eduard Toda (1855-1941). Toda va comprar l’antic monestir l’any 1911. El conjunt aleshores estava pràcticament en ruïnes després de molts anys d’abandonament i destrucció arrel de la desamortització de Mendizábal i la Primera Guerra Carlina. Amant del patrimoni, l’arqueologia, la història i les cultures, Eduard Toda va decidir fer de l’antic monestir el seu castell, la seva residència de jubilació. Val a dir que la restauració va ser certament idealista, ja que es van afegir elements nous com torres inspirades en l’arquitectura nord-europea. Allò però que val la pena destacar és la visita a l’interior del Castell, amb la qual podeu veure les estances de la casa, que ens recorda als chateaux francesos i als palauets de la campinya anglesa. Sales com el Saló Blau, la Biblioteca o el Menjador són d’especial interès. Sabíeu que Toda va convidar nombroses personalitats del món de la cultura, l’església i la política? Alguns exemples són el seu gran amic el Cardenal i Arquebisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, el qual disposava de cambra pròpia, i fins i tot el rei Alfons XIII.
Actualment, el Castell està sent restaurat i no és possible visitar la totalitat del seu interior. Es preveu que les obres acabin durant la tardor del 2022. De la mateixa forma, els exteriors del Castell també estan sent restaurats i s’ estan recuperant senders que connecten els pobles de la Baronia amb aquest monument. Allò que sí podeu fer si us acosteu al Castell, és recórrer alguns dels 4 passejos del seu entorn: el Passeig dels Frares, el Camí de Santa Bàrbara, el Camí dels Horts o el Camí de la Font del Sarraí. Tots ells són recorreguts curts, fàcils i amb una vegetació molt frondosa. A més els 3 primers ofereixen espectaculars vistes a la Costa Daurada i a la Serra de Pradell i l’Argentera.
Itineraris al Castell Monastir de Sant Miquel d’Escornalbou
L’ARGENTERA
Després de visitar el Castell Monestir d’Escornalbou, baixarem al poble de l’Argentera, situat a 5 km. Aquesta és segurament la població amb més encant de la Baronia, ja que es tracta d’un petit poble d’uns 130 habitants i llueix pintorescos carrers i cases de pedra vermella, típica de la la zona. Passejar per l’Argentera és sens dubte una delícia: els seus carrers, les portalades de les cases i les seves finestres es vesteixen de plantes i flors, especialment d’hortènsies. L’Argentera es va veure afavorida per les estades d’Eduard Toda durant les obres de restauració del Castell, el qual va adquirir una casa situada a la Plaça de l’Església. Aquest mateix personatge va modernitzar el poble gràcies a diverses millores, com per exemple fent portar aigua de la Font de la Bartra. De fet, els argenterencs van dedicar-li un carrer i un bust, aquest situat al final del Carrer Major. Una recomanació que personalment voldria afegir a la visita de l’Argentera és la romàntica Font Vella, situada al costat del poble i que arribareu sortint pel carrer d’Eduard Toda i agafant el Camí de la Font Vella. La font, documentada al 1907 per una reforma que s’hi va fer, està emplaçada enmig d’un bosc de plataners, aterrassat en diferents nivells i on trobem alguna taula i bancs de pedra. És per tant un bon lloc per a fer un pícnic a l’aire lliure, acompanyats pel so del rierol. L’espai és captivador especialment a la tardor, quan les fulles dels plataners formen una catifa de diferents tons marronosos i tot l’entorn es torna un racó inspirador. També molt prop de la Font Vella, seguint un caminet de pedra paral·lel al rierol, estan els antics rentadors que tampoc podeu deixar de veure… ni de fotografiar! Si sou instagramers us encantarà.
DUESAIGÜES
Encarem la tarda agafant la carretera de Duesaigües per a dirigir-nos cap a l’impressionant viaducte dels Masos, un dels dos viaductes del terme de Duesaigües. Aquests viaductes es van construir a la fi del segle XIX amb l’arribada del ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa, que va ser impulsada per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Per cert! una altra gran proesa d’enginyeria va ser la construcció del túnel del ferrocarril de l’Argentera, que va ser fins a 1957 el més llarg d’Espanya amb una mica més de 4 km. L’enginyer de la Companyia, Eduard Maristany va ser reconegut amb el títol de Marquès de l’Argentera, per la seva feina i contribució al desenvolupament del país.
Podeu recórrer la passarel·la inferior del viaducte, les vistes no us deixaran indiferent.
Seguirem per la carretera de Duesaigües a Riudecanyes i ben aviat ens trobarem les aigües del pantà a la nostra dreta. La carretera, tot i que té dos carrils és estreta i amb força corbes, no badeu contemplant l’embassament! Tot i que realment és una ruta per gaudir del panorama.
CASA VELLA DEL PANTÀ
Just al costat de la carretera, aquest cop a l’esquerra, trobareu l’entrada a un altre edifici amb molta història i que actualment és una moderna casa rural: La Casa Vella del Pantà. Aquesta Casa es va construir com a residència per a l’enginyer de l’embassament, la qual va ser construïda a principis del segle XX. No obstant, mai va tenir aquesta funció i tot i ser propietat de la Comunitat de Regants, anys després va quedar abandonada i va ser objecte d’actes vandàlics. Però va ser gràcies a la Ina i l’Albert, una parella que viu a l’Argentera, que la Casa va tornar a la vida. Les obres van començar al 2012 i després de pocs anys ja van començar a arribar els primers hostes. De la Casa val la pena destacar no només el seu disseny modern, amb un toc rural i elegant, sinó també els diversos materials ecològics que van emprar com per exemple el revestiment dels banys, anomenat tedelakt compost de cals, resistent a la humitat i als fongs. Igualment d’interessant és el forn de la planta baixa, un forn massiu que és capaç de cremar 14 kilos de llenya durant 1 hora i mitja i escalfar pràcticament durant tot el dia. La construcció d’aquest forn la va dur a terme el mateix arquitecte de la casa, el Flemming Abrahansom, un referent en l’arquitectura sostenible. Juntament amb els seus alumnes van organitzar un taller a la Casa Vella per aprendre a construir el forn, d’aquesta manera l’Ina i l’Albert només van haver de pagar els materials.
Actualment, amb la situació pandèmica, la Casa ha patit moltes cancel·lacions, però l’Ina ha començat una nova aventura empresarial elaborant sabons artesanals amb la seva sòcia Mònica (www.instagram/illicium.nature) tot fent servir productes de la Baronia, com l’Oli d’Oliva Verge Extra Escornalbou, flors i herbes del camp i fins i tot garrofa!. Si voleu aprofitar per passar tot el cap de setmana a la zona, aquest és un bon lloc per allotjar-s’hi.
RIUDECANYES
Per acabar la jornada, visitem la vila de Riudecanyes, on podeu fer qualsevol de les rutes d’Oleoturisme que trobareu a la mateixa web de La teva ruta, com per exemple l’experiència “Viure la terra” que us permet visitar un camp d’oliveres, el nucli de la vila i el Centre d’Interpretació Els Fruits del Paisatge, que permet fer una aproximació al paisatge, a l’agricultura i als productes del camp d’aquesta comarca. A més, també us oferim un tast de pa amb oli OVE Escornalbou, 100% arbequina i de gran qualitat. També al mateix espai trobareu l’Agrobotiga, on podeu comprar aquest i altres productes de la terra.
SI veniu a l’octubre o principis de novembre, podreu participar en l’experiència de collir les olives fent servir l’arpa i el cabàs. I si porteu nens, tenim una versió de la ruta especial pensada per a ells “De l’olivera al setrill”.
Recordeu també, que us ofereixo fer aquesta mateixa ruta guiada. Una bona opció per deixar-vos emportar i no perdre-vos cap detall!
Allotjaments recomanats
Casa Vella del pantà (Riudecanyes)
Casa Argentera (L’argentera)
Casa La Guineu (L’argentera)
Espai Abadia(L’argentera)
Restaurants recomanats
L’Era (Riudecanyes)
El Cunirri (Duesaigües)
Menjars de l’Argentera (L’Argentera)
M.Carme Granados Montoya
Guia Hbailitada per la Generalitat de Catalunya núm. 2.871
El passat dimarts 26 de gener es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus el documental “Fortuny. Los últimos días del pintor” dirigit per Emiliano Cano, cantant i director de documentals d’art. Aquesta producció repassa els darrers moments de la vida del reconegut pintor reusenc, analitzant també la seva obra i les seves relacions familiars […]