Archive for "March, 2021"

Escapada d’un dia a la Baronia d’Escornalbou

Amb aquesta ruta d’un dia, us proposo descobrir un dels racons amb més encant del Baix Camp, la Baronia d’ Escornalbou. Aquest antic senyoriu  se situa a l’interior de la comarca, entre la Serra de Pradell i l’Argentera i la plana del Baix Camp.  El seu paisatge es caracteritza per suaus turons de bosc mediterrani i sobretot per la presència de l’embassament de Riudecanyes, al voltant del qual farem la ruta. Farem una breu introducció històrica sobre l’origen d’aquest territori:

L’any 1162 el rei Alfons I de Catalunya conquereix la Muntanya, la qual es trobava sota domini musulmà. Diu la llegenda que Sant Miquel va ajudar a les tropes i al rei a prendre el lloc el 8 de maig d’aquell any, aleshores dia de l’Aparició de Sant Miquel i que en el seu honor va decidir construir un augustinià dedicat a Sant Miquel. Així mateix, va donar el terme a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Sant Boi, cambrer de la Catedral de Tarragona, moment des del qual el Castro Cornu Bovis passa a dependre de l’arquebisbat. La donació es va fer amb la condició de restaurar, millorar i repoblar aquell territori, fet que va propiciar successives donacions de diversos termes i pobles, que formaran part de la Baronia d’Escornalbou com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, l’Arbocet i l’Argentera.

Amb aquesta ruta d’un dia us proposo visitar alguns d’aquests pobles amb una ruta en cotxe. Comencem a les 10 del matí al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou:

 

CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D’ESCORNALBOU

Originalment bastit com a monestir, Sant Miquel d’Escornalbou va ser testimoni de molts fets històrics i canvis que han anat modelant la seva actual fesomia. L’edifici que avui veiem és fruit de la intervenció d’un personatge del qual parlaré en diverses ocasions: el diplomàtic reusenc Eduard Toda (1855-1941). Toda va comprar l’antic monestir l’any 1911. El conjunt aleshores estava pràcticament en ruïnes després de molts anys d’abandonament i destrucció arrel de la desamortització de Mendizábal i la Primera Guerra Carlina.  Amant del patrimoni, l’arqueologia, la història i les cultures, Eduard Toda va decidir fer de l’antic monestir el seu castell, la seva residència de jubilació. Val a dir que la restauració va ser certament idealista, ja que es van afegir elements nous com torres inspirades en l’arquitectura nord-europea. Allò però que val la pena destacar és la visita a l’interior del Castell, amb la qual podeu veure les estances de la casa, que ens recorda als chateaux francesos i als palauets de la campinya anglesa. Sales com el Saló Blau, la Biblioteca o el Menjador són d’especial interès. Sabíeu que Toda va convidar nombroses personalitats del món de la cultura, l’església i la política? Alguns exemples són el seu gran amic el Cardenal i Arquebisbe de Tarragona Vidal i Barraquer, el qual disposava de cambra pròpia, i fins i tot el rei Alfons XIII.

Actualment, el Castell està sent restaurat i no és possible visitar la totalitat del seu interior. Es preveu que les obres acabin durant la tardor del 2022. De la mateixa forma, els exteriors del Castell també estan sent restaurats i s’ estan recuperant senders que connecten els pobles de la Baronia amb aquest monument. Allò que sí podeu fer si us acosteu al Castell, és recórrer alguns dels 4 passejos del seu entorn: el Passeig dels Frares, el Camí de Santa Bàrbara, el Camí dels Horts o el Camí de la Font del Sarraí. Tots ells són recorreguts curts, fàcils i amb una vegetació molt frondosa. A més els 3 primers ofereixen espectaculars vistes a la Costa Daurada i a la Serra de Pradell i l’Argentera.

 

Visita-guiada-a-escornalbou
Claustre del Castell Monestir d’Escornalbou

 

Porta de l’església del Castell Monestir d’Escornalbou

Itineraris al Castell Monastir de Sant Miquel d’Escornalbou

 

L’ARGENTERA

Després de visitar el Castell Monestir d’Escornalbou, baixarem al poble de l’Argentera, situat a 5 km. Aquesta és segurament la població amb més encant de la Baronia, ja que es tracta d’un petit poble d’uns 130 habitants i llueix pintorescos carrers i cases de pedra vermella, típica de la la zona. Passejar per l’Argentera és sens dubte una delícia: els seus carrers, les portalades de les cases i les seves finestres es vesteixen de plantes i flors, especialment d’hortènsies. L’Argentera es va veure afavorida per les estades d’Eduard Toda durant les obres de restauració del Castell, el qual va adquirir una casa situada a la Plaça de l’Església. Aquest mateix personatge va modernitzar el poble gràcies a diverses millores, com per exemple fent portar aigua de la Font de la Bartra. De fet, els argenterencs  van dedicar-li un carrer i un bust, aquest situat al final del Carrer Major. Una recomanació que personalment voldria afegir a la visita de l’Argentera és la romàntica Font Vella, situada al costat del poble i que arribareu sortint pel carrer d’Eduard Toda i agafant el Camí de la Font Vella. La font, documentada al 1907 per una reforma que s’hi va fer, està emplaçada enmig d’un bosc de plataners, aterrassat en diferents nivells i on trobem alguna taula i bancs de pedra. És per tant un bon lloc per a fer un pícnic a l’aire lliure, acompanyats pel so del rierol. L’espai és captivador especialment a la tardor, quan les fulles dels plataners formen una catifa de diferents tons marronosos i tot l’entorn es torna un racó inspirador. També molt prop de la Font Vella, seguint un caminet de pedra paral·lel al rierol, estan els antics rentadors que tampoc podeu deixar de veure… ni de fotografiar! Si sou instagramers us encantarà.

Carrer Major i monument a Toda
Font Vella
Rentadors de L’Argentera
L’Argentera

 

DUESAIGÜES

Encarem la tarda agafant la carretera de Duesaigües per a dirigir-nos cap a l’impressionant viaducte dels Masos, un dels dos viaductes del terme de Duesaigües. Aquests viaductes es van construir a la fi del segle XIX amb l’arribada del ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa, que va ser impulsada per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Per cert! una altra gran proesa d’enginyeria va ser la construcció del túnel del ferrocarril de l’Argentera, que va ser fins a 1957 el més llarg d’Espanya amb una mica més de 4 km. L’enginyer de la Companyia, Eduard Maristany va ser reconegut amb el títol de Marquès de l’Argentera, per la seva feina i contribució al desenvolupament del país.

Podeu recórrer la passarel·la inferior del viaducte, les vistes no us deixaran indiferent.

Seguirem per la carretera de Duesaigües a Riudecanyes i ben aviat ens trobarem les aigües del pantà a la nostra dreta. La carretera, tot i que té dos carrils és estreta i amb força corbes, no badeu contemplant l’embassament! Tot i que realment és una ruta per gaudir del panorama.

 

CASA VELLA DEL PANTÀ

Just al costat de la carretera, aquest cop a l’esquerra, trobareu l’entrada a un altre edifici amb molta història i que actualment és una moderna casa rural: La Casa Vella del Pantà. Aquesta Casa es va construir com a residència per a l’enginyer de l’embassament, la  qual va ser construïda a principis del segle XX. No obstant, mai va tenir aquesta funció i tot i ser propietat de la Comunitat de Regants, anys després va quedar abandonada i va ser objecte d’actes vandàlics. Però va ser gràcies a la Ina i l’Albert, una parella que viu a l’Argentera, que la Casa va tornar a la vida. Les obres van començar al 2012 i després de pocs anys ja van començar a arribar els primers hostes. De la Casa val la pena destacar no només el seu disseny modern, amb un toc rural i elegant, sinó també els diversos materials ecològics que van emprar com per exemple el revestiment dels banys, anomenat tedelakt compost de cals, resistent a la humitat i als fongs. Igualment d’interessant és el forn de la planta baixa, un forn massiu que és capaç de cremar 14 kilos de llenya durant 1 hora i mitja i escalfar pràcticament durant tot el dia. La construcció d’aquest forn la va dur a terme el mateix arquitecte de la casa, el Flemming Abrahansom, un referent en l’arquitectura sostenible. Juntament amb els seus alumnes van organitzar un taller a la Casa Vella per aprendre a construir el forn, d’aquesta manera l’Ina i l’Albert només van haver de pagar els materials.

Actualment, amb la situació pandèmica, la Casa ha patit moltes cancel·lacions, però l’Ina ha començat una nova aventura empresarial elaborant sabons artesanals amb la seva sòcia Mònica (www.instagram/illicium.nature) tot fent servir productes de la Baronia, com l’Oli d’Oliva Verge Extra Escornalbou, flors i herbes del camp i fins i tot garrofa!. Si voleu aprofitar per passar tot el cap de setmana a la zona, aquest és un bon lloc per allotjar-s’hi.

 

Casa Vella del Pantà
Ina i el seu taller de sabons
Forn massiu

 

RIUDECANYES

Per acabar la jornada, visitem la vila de Riudecanyes, on podeu fer qualsevol de les rutes d’Oleoturisme que trobareu a la mateixa web de La teva ruta, com per exemple l’experiència “Viure la terra” que us permet visitar un camp d’oliveres, el nucli de la vila i el Centre d’Interpretació Els Fruits del Paisatge, que permet fer una aproximació al paisatge, a l’agricultura i als productes del camp d’aquesta comarca. A més, també us oferim un tast de pa amb oli OVE Escornalbou, 100% arbequina i de gran qualitat. També al mateix espai trobareu l’Agrobotiga, on podeu comprar aquest i altres productes de la terra.

SI veniu a l’octubre o principis de novembre, podreu participar en l’experiència de collir les olives fent servir l’arpa i el cabàs. I si porteu nens, tenim una versió de la ruta especial pensada per a ells “De l’olivera al setrill”.

Recordeu també, que us ofereixo fer aquesta mateixa ruta guiada. Una bona opció per deixar-vos emportar i no perdre-vos cap detall!

 

Oleoturisme a Riudecanyes

 

Allotjaments recomanats

Casa Vella del pantà (Riudecanyes)

Casa Argentera (L’argentera)

Casa La Guineu (L’argentera)

Espai Abadia(L’argentera)

 

 

Restaurants recomanats

L’Era (Riudecanyes)

El Cunirri (Duesaigües)

Menjars de l’Argentera (L’Argentera)

 

M.Carme Granados Montoya

Guia Hbailitada per la Generalitat de Catalunya núm. 2.871

Read more