Ben és sabut que Catalunya és i ha estat una gran font d’inspiració per a nombrosos artistes al llarg de la història. La seva riquesa paisatgística i cultural ha fet que pintors, poetes, arquitectes i músics hagin trobat el seu propi lloc.
Les terres tarragonines també han estat escenari d’inspiració per a diversos artistes on han forjat part de les seves etapes artístiques i personals. Un paisatge de genis tan destacats com Picasso, Casals, Miró, Gaudí, Mir… Cadascú destinat a un paisatge. O cada paisatge destinat a un geni.
Joan Miró va tenir un estret vincle amb la població de Mont-roig, lloc que va immortalitzar en nombrosos quadres. Des de la primavera del 1911, un jove Miró de tan sols 18 anys es trasllada a la masia que els seus pares havien acabat de comprar, per a passar l’estiu. El Mas Miró, es convertiria en el seu refugi físic i emocional, al qual tornaria tots els estius fins a pocs anys abans de la seva mort. El paisatge de Mont-roig es va convertir en una autèntica revelació per al pintor, el qual va iniciar una etapa de recerca d’un estil propi, impregnat de les noves avantguardes que estaven sorgint, com el fauvisme i el cubisme.
Però Mont-roig no va ser l’únic paisatge de Tarragona que va pintar Miró. Fins i tot abans que la família adquirís la masia, Miró ja va trepitjar aquestes terres el 1906, concretament les de Cornudella del Montsant, Porrera, Albarca, Ulldemolins i Prades. Què el va portar cap aquestes poblacions? El seu avi: L’avi, Joan Miró Pellejà, era natural de Cornudella, on vivia i treballava com a ferrer. El jove Joan, amb 13 anys, va passar un temps amb el seu avi a Cornudella. El tren el va portar fins a Reus i d’allà havia d’emprendre el trajecte fins a Cornudella en servei de carruatge. Llavors Cornudella comptava amb poc més de 2.000 habitants i amb una població decreixent, com totes les de la zona en aquells moments. Eren temps difícils en el camp, ja que feia pocs anys la filoxera va arrasar amb els abundants camps de vinyes del Priorat i de les Muntanyes de Prades.
Aquell estiu de 1906 Miró ja va plasmar aquestes poblacions en una sèrie de dibuixos, com per exemple tres d’ ells a la vila de Prades:
A Cornudella va tornar els estius dels següents dos anys, també al 1917 i al 1924. A la primavera de 1917 també va aprofitar per a pintar altres pobles de voltant, com Siurana. En una carta que va escriure al seu amic Enric C. Ricart a l’agost d’aquell mateix any descriu:
«La vida solitària a Siurana, el primitivisme d’aquella gent admirable, el meu treball intensíssim, i sobretot el meu recolliment espiritual… m’han reclòs en el meu interior a Déus, als Arbres, a les Muntanyes i a l’Amistat. Un primitiu com aquella gent de Siurana… La bicicleta fa algun temps que reposa, perquè a Siurana i a Prades només es pot anar amb aeroplà (sense trobar on aterrar) i a cavall d’un ruc.»
Aquell 1917 va pintar fins a 8 quadres de Siurana i 2 de Prades, encara que aquests dos els va deixar a mig fer perquè a l’agost, Miró va ser requerit puntualment per incorporar-se a files per sufocar les revoltes que van tenir lloc a Sabadell durant les vagues revolucionàries (des de 1915 feia el servei militar per períodes de 3 mesos a l’any). Aquests dos quadres eren Carrer de Prades i Prades, el poble, aquest últim, exposat al Museu Guggenheim de Nova York.
Ja de tornada a finals d’agost, el genial artista va poder acabar aquells dos quadres de Prades.
M. Carme Granados. Guia Oficial de Turisme de Catalunya i llicenciada en Història de l’Art.
Fernández, Alex (2015) La Masía. Un Miró para Mrs Hemingway. Publicacions de la Universitat de València.
MASSOT, Josep (2018). Joan Miró el nen que parlava amb els arbres. Galàxia Gutenberg.
ROM, Martí (2012). Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí. Tarragona: Arola Editors.
ROM, Martí (2018) “Joan Miró Cornudella i la nissaga Miró”. A Ressó Mont-rogenc.
ROM, Martí (2015): “Joan Miró pels pobles del Priorat i del Baix Camp”. A Ressó Mont-rogenc.