Sabies que a l’església Prioral de Sant Pere s’hi guarda el cor del pintor Marià Fortuny?

Sabies que a l’església Prioral de Sant Pere s’hi guarda el cor del pintor Marià Fortuny?

El passat dimarts 26 de gener es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus el documental “Fortuny. Los últimos días del pintor” dirigit per Emiliano Cano,  cantant i director de documentals d’art. Aquesta producció repassa els darrers moments de la vida del reconegut pintor reusenc, analitzant també la seva obra i les seves relacions familiars i en el món de l’art. Marià Fortuny va morir malalt amb tan sols 36 anys i en pocs dies, la qual cosa va commocionar tota l’opinió pública.

Anem a  explicar com van anar els fets: L’estiu de 1874, Fortuny i la seva família estiuejaven en una vil·la que havien llogat a Portici, a la badia de Nàpols. Tal com va sentir Fortuny, l’indret era per a ell un espai d’inspiració, calma, felicitat i recolliment.

A Portici, de fet, s’hi quedarà fins el dia 31 d’octubre d’aquell 1874, quan aleshores es trasllada juntament amb la seva família a Roma, residència habitual en aquella època i on el pintor tenia el seu estudi. I aquí es quan les coses comencen a canviar. Ja des de feia un temps van aparèixer a Roman nombrosos casos de febres que aleshores anomenaven “perniciosa”,  allò que avui seria la malària, malaltia que aleshores no es coneixia, com tampoc les seves causes ni les vies de transmissió. El que sí se sabia era que els malalts responien bé a la quinina i que els brots es donaven en certes zones humides i properes a rius.

El dia 14 de novembre, Fortuny ja comença a trobar-se malament i és diagnosticat de febre perniciosa, possiblement a causa, segons l’escultor i amic de Fortuny, Pròsper d’Epinay, de la humitat de les pluges que hi hagueren una setmana abans. El seu estat de salut va anar empitjorant dia rere dia. Un estat que es va agreujar pels seus problemes digestius. Segons Casanova Estorach:

 

«No hacía más que quejarse de que en el estómago sentía fuego que lo abrasaba, que quería agua y hielo, que por qué no se la querían dar siempre que él la pedía; los médicos no quieren, decían los de su familia, todo cuanto tomaba, todo lo arrojaba, todo, todo; ya él se sentía un poco de fiebre, le dieron la quinina, que parece le aliviaba; en fin, para concluir baste decir que ni médicos ni nadie se creyó una cosa grave hasta el penúltimo día de su muerte, porque siempre conversaba con los amigos y la familia».

 

Finalment , el 21 de novembre de 1874 mor per una hemorràgia d’estómac. La família va ordenar procedir amb l’autòpsia per a verificar les causes de la seva mort.  El pintor i amic de Fortuny, Bernardo Ferrándiz, va assistir a l’autòpsia com a representant de la família i va deixar escrit nombrosos detalls sobre l’estat de salut dels òrgans de Fortuny. Sembla ser que el seu cervell era voluminós amb nombroses injeccions de sang, mentre que el pulmons eren sans amb la particularitat de que l’esquerra es trobava adherit a les pleures. La descripció dels pulmons que dóna Ferrándiz contrasta amb l’afirmació de Casanova Estorach, el qual deia que un dels pulmons estava totalment desfet i l’altre enganxat a un os. Pel que feia a l’estòmac, segons Ferràndiz, es trobava en estat de crònica hiperèmia, amb lleugeres ulceracions, algunes d’elles cicatritzades. Probablement la quinina, substància que s’emprava en el tractament de la febre, va irritar les úlceres fins a provocar l’hemorràgia.

 

 

 

Però, què va ocasionar l’aparició d’aquestes úlceres? El nebot de Marià Fortuny explicava que:

 

«Según la tradición familiar, tío Mariano ensalivaba los pinceles cuando pintaba a la acuarela y los productos tóxicos de esta le produjeron una perforación de estómago que entonces no supieron solucionar».

 

Hem de pensar que les pintures aleshores contenien elements com el plom, altament tòxic per l’organisme. Imagineu l’efecte que va produir la ingesta regular de plom. El pintor, sense saber-ho, s’enverinava.

El seu funeral es va fer a l’església de Santa Maria del Popolo i va ser sepultat al cementiri del Campo Varano, amb una gran expectació. El pintor reusenc va ser enterrat a Roma però el seu cor es traslladà, dos anys més tard a la seva ciutat natal, Reus.

Poc després de morir, Reus va impulsar una proposta per erigir un monument a Fortuny, però la idea no va prosperar. Més tard, l’Ajuntament va iniciar gestions per reclamar el trasllat del cos a la ciutat de Reus. S’escrigué a la viuda Cecília de Madrazo i respongué el seu oncle Pedro, negant la petició, però oferint-ne el cor, el qual s’havia extret del cos de Fortuny durant l’autòpsia, i ja en aquells moments va ser traslladat a Madrid.

Així doncs, acceptant l’oferta, l’alcalde reusenc Marià Pons es va desplaçar a Madrid per trobar-se amb Madrazo, el qual li entregà el cor de Fortuny guardat en una arqueta de plata. Un cop arribaren a Reus, l’arqueta va ser dipositada temporalment a l’Ajuntament mentre acabaven de construir el cenotafi a la Capella del Santíssim, també coneguda com la Capella dels Marquesos de Tamarit. Finalment l’1 de desembre de 1876, l’ urna que contenia el cor va ser portada amb safata de plata en processó, des de l’ajuntament fins l’Església Prioral de Sant Pere, a l’esmentada Capella, on reposa encara avui dia. Allà, al cenotafi rere un mur, trobem un retrat del bust del pintor i una placa de marbre esculpits per Joan Roig i Soler, on s’hi llegeix un poema de Marià Fonts:

«Dio su fama al mundo, su alma al cielo y su corazón a su patria».

 

Aquesta història s’explica a la ruta Reus secret. Si desitgeu conèixer més curiositats sobre Reus, us recomano fer aquest tour. És una bona manera de conèixer la ciutat y els seus llocs més destacats, a través d’històries, personatges, misteris, llegendes, apunts gastronòmics… A més, s’inclou una degustació de menjablanc (postres típics de Reus) y de vermut de Reus, al mític Museu del Vermut, espai que també visitem.

La ruta Reus secret està programada cada 2n i 4t dissabte de mes a les 17:00. A l’estiu (juliol i agost) comencem a les 18:00. Té un preu de 15€/persona i 6€ els nens.  També podeu fer aquesta visita, com qualsevol altra de les meves rutes, en qualsevol altre horari sota consulta prèvia.

Podeu veure tots els detalls a través del link al tour: https://latevaruta.com/ca/visitas-guiadas/reus-secret/

 

 

Cites extretes de CANO DÍAZ, Emiliano . Los últimos días de Mariano Fortuny i Marsal. 2018.

Bibliografia

ARNAVAT, Albert. Fortuny i Reus. La construcció d’un mite. Universitat Rovira i Virgili. 2011-2012

CANO DÍAZ, Emiliano . Los últimos días de Mariano Fortuny i Marsal. 2018.